Mes: febrer \24\UTC 2013

Cine-fòrum, dilluns 25 de febrer, 18h30: "Com hem deshumanitzat la Ciència?"

/ seccioestudispolitics / Deixa un comentari

Demà dilluns, 25 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda (18h30) a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès iniciarem un nou cicle organitzat amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dedicat a analitzar una involució històrica que marca la nostra civilització. En trobareu el programa annex.

20130224_Cicle_Ciencia_i_Tradicio_AB_programa

La paraula CRISI s’ha instal·lat en la nostra vida quotidiana. Però hi ha molts tipus de crisis, tot i que en el nostre Occident Modern l’única crisi que interessa és l’econòmica, la productiva i la del consum d’artefactes. És important reflexionar com una comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest paradigma.

Aquest primer cicle de conferències anomenat “Ciència i Tradició” tracta d’aportar alguns elements necessaris per entendre com s’ha arribat a aquesta situació, des de la fundació Occidental grega, i el seu precedent egipci, passant per la romana i la cristiana, tradicions, totes elles, fortament arrelades en una saviesa tradicional. Costa d’entendre la crisi de l’Occident modern industrial i tecnològic, les bases de la qual són la invenció enginyera d’artefactes i les seves serves les Ciències Experimentals, sense tenir en compte aquests precedents.

Encetarem aquest itinerari en quatre etapes amb la projecció de la pel·lícula Man To Man (Régis Wargnier, 2005) en VOSC, amb Joseph Fiennes i Kristin Scott Thomas, entre d’altres. Els tres ponents successius d’aquest cicle, senyors Josep Mª Gràcia; Manel Plana; i Arcadio Rojo, hi seran per exposar-ne el contingut i l’objectiu. Trobareu l’acte gravat al Canal Ateneu de YouTube.

El referèndum està de moda

/ seccioestudispolitics / 1 comentari

No sé si arribarà a celebrar-se’n cap, però certament els termes referèndum, consulta popular i dret a decidir estan de moda. L’últim en suscitar debat al respecte ha estat el Premier britànic, en David Cameron, amb el seu suggeriment de preguntar al seu poble si volen seguir o no a Europa. L’euroescepticisme britànic és una constant de les relacions de l’illa amb el vell continent. D’ençà que a l’altre costat de la Mànega començaren a rumiar si volien ser socis del nou projecte o no, mai no hi ha hagut una ferma creença en el projecte europeu, més enllà de les ambicions purament crematístiques vinculades als beneficis del mercat comú –avui, mercat interior.

La novetat és que amb el Tractat de Lisboa s’introduí expressament als Tractats la possibilitat de sortir del projecte. La possibilitat existia segurament amb anterioritat, atès el caràcter sobirà dels Estats com a subjectes de Dret Internacional, però amb Lisboa s’explicità i ara no n’hi ha cap dubte. És aquesta la referència normativa que ara ha permès a en Cameron torna a llençar l’avís per pressionar en contra de la tan esperada unió política que sembla que s’apropa en època de crisi. De moment, el primer senyal ha estat la unió bancària i, tot i que és possible que el proper senyal trigui, i molt, ja ho deia en Jean Monnet que el federalisme s’aniria acostant –si s’acostava– a petites passes… És aquest, el federalisme, el fantasma que empaita el poble britànic des de llur adhesió.

En qualsevol cas, el que em fa pensar tot plegat és que la facilitat amb què s’usa darrerament el terme referèndum està desvirtuant-ne el sentit. Allà, a Londres, el fan servir com a pseudo amenaça. Aquí, a casa, cada cop és més estesa la sensació de desafecció política respecte als problemes reals, poc o menys vinculats amb sentiments patriòtics. A casa, a més, estem estirant fins a límits insospitats l’imaginari jurídic per tal de diferenciar les consultes populars dels referèndums –aquests darrers, constitucionalment condicionats. Els termes, fins ara, eren pràcticament sinònims doncs referèndum al capdavall és consultar la ciutadania sobre qüestions de transcendència política. No és això també el que es pretén amb la –nova– expressió “consulta popular no referendària”?

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de febrer

/ seccioestudispolitics / Deixa un comentari

Durant el mes més curt de l’any, la Secció organitza els tres actes següents:

Amb l’ACCIEP, dimecres 6 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala d’Actes, una debat amb tres coneguts representants de la societat civil: Ada Colau (PAH), Carme Forcadell (ANC) i Arcadi Oliveres (Justícia i Pau). El títol que hi hem triat és “La influència dels moviments socials en l’agenda política“. Quan tot just fa deu anys de la mort d’Ivan Illich, hem volgut oferir la possibilitat d’enraonar amb tres representants particularment importants d’allò que avui anomenem societat civil, cridada a jugar un paper fonamental en el nostre debat nacional un cop aprovada la Declaració de Sobirania.

Amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dilluns 25 de febrer, excepcionalment a les sis de la tarda (18h) i també a la Sala d’Actes, inaugurarem el nou cicle de quatre actes “Ciència i Tradició: De la Saviesa a la Ciència Experimental.” Ho farem amb un cine-fòrum sota el títol de Com hem deshumanitzat la recerca? Hi projectarem la pel·lícula Man To Man (122 minuts; VOSC), seguida d’un debat amb els tres ponents amb què comptarà aquest cicle: els senyors Josep Mª Gràcia, doctor en arquitectura; Manel Plana, tècnic de museus; i Arcadio Rojo, doctor en antropologia i iniciat en xivaïsme kaixmirià. Hi analitzaran per què l’omnipresent mot “crisi” es refereix únicament a l’econòmica, la de la producció i el consum constant d’artefactes i com la nostra comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest curt paradigma.

Dijous dia 28 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Verdaguer, el tradicional Dijous Europeu oferirà l’oportunitat de debatre quina ha estat i és la nostra idea d’”ésser europeu” i la nostra ànsia de pertànyer a Europa. Ho farem amb els professors Nuria Chinchilla (IESE), especialista en recursos humans; i Gonçal Mayos (UB/UOC), filòsof, amb l’excusa d’una campanya de l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) per fer-nos tornar a l’hora de Greenwich. És per això que hem manllevat el títol d’un assaig de Sir Karl Popper, filòsof guardonat amb la Creu de Sant Jordi (entre d’altres mèrits): “De rellotges i núvols: busques i cerques europees.”

Tots tres actes són gratuïts i de lliure accés. Demanem, però, que confirmeu la vostra assistència al primer, si us plau, per raons d’aforament.

Us hi esperem!