Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

Reivindicant John M. Keynes (i 2): cap a un capitalisme just

per Joan Tort

Les mesures referents a l’Estat del Benestar s’han vist trontollar a partir dels anys vuitanta. La Unió Soviètica ja s’estava descomposant quan es va fer públic, amb la idea de complir-lo, el document que, sota el nom de Consens de Washington, enumerava uns punts d’acord entre liberals radicals i membres de la Universitat de Chicago sota les teories de l’economista Milton Friedman. Aquests punts estaven orientats a eliminar qualsevol intervenció de l’Estat en el lliure funcionament de l’economia i, per tant, eliminar totes les mesures incloses dintre del concepte de l’Estat del Benestar. És el que s’ha vingut a anomenar el Neoliberalisme, que comença a ser aplicat pel president Reagan, als Estats Units, i la primera ministra Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.

o-MARGARET-THATCHER-IRON-POSTER-570

Aquesta òptica del capitalisme pur i dur és la que s’hauria de combatre, ja que ens ha portat a la primera gran crisi econòmica i social del Segle XXI provocant una remarcable desigualtat social, amb una forta disminució de la classe mitjana, i un augment de la pobresa mundial. Crec que no fan falta polítiques antisistema, o anticapitalistes, que no porten cap sistema alternatiu vàlid i només ens farien retrocedir un segle en les condicions econòmiques i socials. No hem d’oblidar que el tan volgut per tothom Estat del Benestar és un invent del sistema capitalista vist sota una òptica socialitzant, per què no tornar a aquest terreny?

Si s’han anat introduint idees, com l’ecologia, en institucions governamentals i en la població en general, per què no es poden introduir, un altre cop, idees que transformin el capitalisme a una visió més humana? El capitalisme, sota el punt de vista de John S. Mill, un dels seus fundadors, era que promovent el propi benefici es beneficiava el major nombre de persones. Aleshores, per què no es pot tornar a introduir aquesta idea que el benefici econòmic s’ha de repercutir en tothom i no solament a uns quants?

mill

Hi ha gent com Stefano Zamagni, en la part teòrica, i Christian Felber, en una vessant més pràctica, que promouen un capitalisme social, un capitalisme del bé comú, més just. Per què no se’ls escolta i la gent va adquirint hàbits de consum i de comportament en el sentit que aquests autors exposen?

El canvi econòmic i social depèn dels dirigents que governen els països, però aquests dirigents són elegits pels ciutadans i és responsabilitat d’aquests que la política torni a estar a les seves mans, en lloc dels mercats, que hi hagi una veritable democràcia dintre del sistema econòmic de mercat i que el benefici retorni sempre a la ciutadania.

Reivindicant John M. Keynes (1): L’Estat del Benestar.

per Joan Tort

Dos fets importants van marcar fortament les polítiques econòmiques i socials de bona part del segle passat. Un d’ells va ser la Revolució Russa del 1917 que va desembocar en la creació de la república socialista soviètica sota un nou sistema econòmic d’economia planificada i d’ideologia marxista comunista. I l’altre fet important va ser la fallida financera de 1929, que comportà la primera gran crisi econòmica i social del segle als Estats Units i, de retruc, al món occidental.

Les revoltes socials que, sobretot aquest darrer fet, van comportar van fer témer als governs europeus i americà que les masses obreres se sentissin atretes pels cants de sirena de les repúbliques socialistes. De manera que es van promoure mesures d’intervenció de l’estat en el funcionament de l’economia de mercat per fer-la més social i que els treballadors hi tinguessin protegits els seus drets laborals. Es volia un capitalisme socialitzat i en aquest sentit es van orientar les polítiques del New Deal del president Roosevelt, entre 1933 i 1938, i els acords de Bretton Woods el 1944.

keynes

John Maynard Keynes a Estocolm, 3-10-1898 (foto: Scanpix Sweden)

Aquestes mesures van ser inspirades en les teories econòmiques de l’economista britànic John M. Keynes i van desembocar en la implantació de les mesures que conformaven l’Estat del Benestar, que durant dècades van ampliar la massa de la classe mitja en el món occidental. Aquestes mesures eren: sanitat i educació bàsica universals i gratuïtes; i pensions de jubilació dignes.

(continuarà)

Dijous Europeu de gener 2016: La Presidència Luxemburguesa del Consell de la UE

Vam començar l’any amb un sol acte durant el mes de gener: el tradicional Dijous Europeu que semestralment dediquem a debatre l’anterior Presidència del Consell de la Unió Europea, en aquest cas el Gran Ducat de Luxemburg.

Un cop més, hi tinguerem l’honor de poder fer-ho amb l’Ambaixador a Espanya de l’Estat Membre que havia exercit aquesta Presidència, Excm. Sr. Jean Graff.

20160128_FullFets_lux

Va estar el 28 de gener, i el Sr. Graff hi va intervenir amb valentia i una claredat que ja ens estimaríem veure en d’altres representants diplomàtics d’aquesta Europa nostra, com poden veure en l’enregistrament de l’acte:

Un cop més, agrairíem qualsevol contribució a difondre la intervenció si us plau. I no cal dir que us esperem als següents Dijous Europeus!

Bon Nadal!

Arribem a la fi d’un any intens en molts aspectes, bon nombre dels quals hem pogut anar debatent als actes de la nostra Secció.

Per a l’any vinent hem previst revitalitzar la nostra presència a les xarxes socials: dos joves experts s’ocuparan, respectivament, del nostre compte Twitter (@PoliticaAB) i, sobre tot, d’aquest bloc . Convidem a qualsevol lector interessat a dir-hi la seva, perquè de temes de rabiosa actualitat n’hi ha un munt.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que podeu rebre totes les activitats i la informació que hi anem penjant tot clicant a la icona “Follow” o “Segueix” de la part inferior dreta d’aquesta plana que esteu guaitant.

Us desitgem bon Nadal i un 2016 sense els maldecaps (polítics, jurídics i socials) d’enguany.

Molt cordialment

Stefan Rating & Maria Ricart
Ponència de la Secció d’EPJiS
Ateneu Barcelonès

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’octubre

Després d’un mes de setembre atzarós quant als actes de la nostra Secció, us donem la benvinguda en aquest nou curs, que hem encetat durant aquest mes d’octubre amb les quatre activitats següents:

El dia 1 d’octubre va començar el cicle que hem preparat en cooperació amb l’ICEERS sobre Drogues al Segle XXI. La primera taula rodona aplegà, per ordre alfabètic, l’advocada Gemma Calvet, ex-Directora general de drogues del Govern Basc i diputada al Parlament durant la darrera legislatura (@gcalvetbarot); el doctor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria (UAB) i cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; i la doctora Araceli Manjón-Cabeza, ex-Directora de Gabinet del Plan Nacional sobre Drogues al Ministeri de l’Interior i professora de Dret Penal (Universitat Complutense de Madrid). Van debatre-hi sobre L’imaginari col·lectiu del món de la droga: traumes del passat i aprenentatges de futur, moderats per l’advocat penalista Oriol Casas, defensor de La Rosa Verda (@LaRosaVerda). Teniu la gravació disponible al canal YouTube de la casa:

Agraïm molt la disposició de l’Oriol a assumir la moderació a l’últim minut i també la col·laboració estreta amb l’ICEERS, una veritable deu d’idees. Propera cita: Cànnabis, el dia 17 de novembre a la Sala Bohigas (19h).

Dimarts, dia 13 (!), ens reunírem per a la tertúlia de la Secció (TRAP#15), sota el previsible – no només per la data – títol de Junts pel Seny? On ens han deixat les eleccions? L’Aula 511 era plena de gom a gom, i les opinions sobre el panorama després de les eleccions van estar d’allò més diverses. Propera cita: dimarts dia 10 de novembre, també a l’Aula 511.

Divendres vinent dia 23, a les set de la tarda (19 h) a la Sala Bohigas podrem escoltar el debat Renda Bàsica: una proposta justa i viable?, que pretén, a més de discutir-ne el vessant econòmic, escatir el rerefons filosòfic d’una proposta recurrent i dels seus fonaments: la redistribució. Els nostres convidats seran el doctor Juan Ramón Rallo, director de l’Institut Juan de Mariana (@juanrallo); i el doctor Daniel Raventós, professor de Sociologia (UB), membre del GREECS, i cofundador de la Xarxa Renda Bàsica. Tots dos són escriptors prolífics i pesos pesants de la retòrica. Presentarà aquest debat el jove soci de la nostra Secció i artífex d’aquest acte Alexander Golovín, activista liberal (@andersivera).

Invitació al debat de 23-10-2015

Finalment, el nostre Dijous Europeu mensual serà el dia 29 d’octubre, també a les set de la tarda (19h) però a la Sala Verdaguer. Serà el sisè debat del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? i el dedicarem a la molt mediàtica però nogensmenys poc coneguda Política de la Competència de la Unió Europea. Vindran a debatre amb nosaltres l’advocat Yolanda Martínez Mata, màxima especialista del tema a un dels grans despatxos de Barcelona i professora de Dret Internacional Públic (UB); i el periodista Eliseo Oliveras d’El Periódico, degà del cos de premsa estrangera de Brussel·les (@EliseoOliveras).

Invitació al Dijous Europeu de 29-10-2015

No cal dir que agrairem qualsevol contribució a difondre aquestes activitats i que, per damunt de tot, desitjaríem poder saludar-vos-hi.

La Sal de la Terra(bastada)

Fa temps que ens fem ressò de l’escàndol ambiental per excel·lència del país, que és la indescriptible contaminació de les mines potàssiques d’Iberpotash al Bages. Els mitjans de comunicació no parlen gaire d’aquesta trama. Davant de la ferum que desprèn, però, potser calgui no seguir aquell famós consell d’Indro Montanelli:”Turatevi il naso ma votate [C?]DC“.

Ara, el diari econòmic per excel·lència d’Holanda, Het Financieele Dagblad, ha publicat un article del seu periodista d’investigació estrella, Hans Verbraeken, sobre aquest escàndol sense fi, el darrer episodi del qual – de moment – és la imputació per prevaricació de Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat; Assumpta Farran, Directora General de Qualitat Ambiental; i Jordí Agustí, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Qui parli neerlandès, trobarà l’original de l’article aquí. Als lectors de casa nostra els n’oferim una traducció, que publiquem amb permís del diari.

Sant Benet / Navarcles

Sant Benet / Navarcles

Akzo, arrossegada per la controvèrsia a Espanya sobre muntanyes de sal nocives

L’empresa química diu que contribueix a la solució del problema. Els ecologistes en dubten.

Hans Verbraeken, Amsterdam

Prop de les ciutats de Súria i Sallent, 80 quilòmetres al nord-oest de Barcelona, hi ha algunes muntanyes de sal d’uns centenars de metres d’alçada. Són al centre d’una pugna entre moviments mediambientals i un gran grup minaire. AkzoNobel, com a adquirent de la sal, diu que és part de la solució.

La sal és un residu de la mineria de potassa del lloc. La producció d’una tona de potassa genera entre dues i tres tones de residu salí. Explota les mines el grup espanyol de mineria potàssica Iberpotash, filial de la israeliana ICL o Israel Chemical Limited.

L’abril d’enguany es va iniciar la cooperació entre Iberpotash i el grup neerlandès químic i de pintures AkzoNobel per a transformar una part del residu salí català. En dues fàbriques, amb una capacitat de 750.000 tones anuals cadascuna, els grups transformaran plegats una part de la sal residual en sal vacuum d’alta qualitat per a processos químics (electròlisi) i en sal especial per a alimentació, pinsos i tractament d’aigua. Hi haurà dues empreses conjuntes, una per a la producció i una altra, per a l’embalatge i la venda. Hi cooperaran durant trenta anys.

Mentrestant, les muntanyes de sal a Sallent i a Súria constitueixen, segons el moviment ecologista, un gran problema. Els runams salinitzen el sòl i els rius, com ara el Llobregat, la font d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions d’habitants. El primers runams es remunten als anys cinquanta, però des del 1998, quan Iberpotash va comprar les mines, han crescut molt. El moviment ecologista també retreu a l’empresa que operi amb autoritzacions que no s’haurien d’haver concedit pas. Que les autoritzacions són controvertides resulta d’un bon nombre de sentències i de procediments judicials contra Iberpotash.

En l’endemig, la contaminació és tan greu que la Comissió Europea va incoar el juliol de l’any passat un procediment d’infracció contra Espanya. Brussel·les apunta al conjunt de la mineria de potassa d’Iberpotash a Catalunya.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

ICL va decidir el 2011 ampliar l’explotació de potassa a Súria. Això, l’hi van permetre, però només a condició que el flux addicional de residus salins no acabés als runams existents. Tot seguit Iberpotash va començar a construir una fàbrica de sal i després d’uns anys va topar –l’any passat– amb AkzoNobel.

Ara, aquesta cooperació planteja algunes preguntes. Perquè, tot i que AkzoNobel afirma que transformarà tota la sal resultant de l’ampliació de la mineria potàssica, els runams existents continuaran creixent. El de Súria, El Fusteret, 900.000 tones l’any i el de Sallent, El Cogulló, més d’un milió de tones l’any.

Segons el director del negoci de la sal d’AkzoNobel, Nils Van der Plas: “ICL està obligada a invertir en la producció de sal. Aportem els coneixements per fer-ho d’una manera responsable. El residu tindrà un valor afegit. Podem contribuir al fet que els runams, malgrat l’ampliació, no continuïn creixent. D’aquesta manera el problema esdevé controlable.”

Segons diversos moviments ecologistes locals, AkzoNobel precisament contribueix al problema. El grup es beneficia de l’enorme contaminació ambiental. Akzo obté la sal a un preu atractiu, perquè Iberpotash incorre en poques despeses per a prevenir la contaminació ambiental. I això que es tracta d’un grup que diu que té en molta consideració la sostenibilitat i que emfasitza amb aplom els seus “sustainability strategic targets”.

Van der Plas reconeix el problema mediambiental que hi ha hagut fins ara. “De bonic no n’és. Potser sigui clar que ICL encara no es troba a l’alçada. La solució, però, és més a prop. Si no ho fem, que es reduiran els runams?”

Van der Plas també reconeix que “la fàbrica de sal està subvencionada pel negoci de la potassa. Si no, mai no seria viable.” Sens dubte, pels costos de transport elevats.

Quant a la validesa de les autoritzacions i a com es van concedir, vol ser pràctic. Diu que coneix el “procediment d’autorització, no precisament clar, en el qual van influir interessos de tota mena”. AkzoNobel va encarregar un informe de due-diligence a Ernst & Young. “Les autoritzacions requerides per a ampliar la producció de sal estan en regla. Ens atenim als fets i mirem endavant.”

No obstant, les autoritzacions d’Iberpotash són objecte de llargs procediments judicials. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar, l’octubre de 2013, que Iberpotash no disposava per a Sallent d’una autorització vàlida. Aquesta sentència es troba ara al Tribunal Suprem, davant del qual van recórrer Catalunya i Iberpotash. El mateix Tribunal Suprem ja va declarar parcialment nul·la l’autorització ambiental d’Iberpotash a Sallent, el març de 2014, en un assumpte que es va iniciar en 2008. El Tribunal troba a faltar un “pla de restauració” per als residus. D’aquesta manera queda anul·lada l’autorització de Sallent, pendent que hi actuï Catalunya.

Resulta de documents de l’expedient que la contaminació deguda a Iberpotash també van descriure-la internament administracions de Catalunya. Com és ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Direcció General de Qualitat Ambiental catalana (DGQA). Malgrat aquests informes interns negatius, les autoritzacions sí van estar concedides.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

S’ha presentat una querella criminal contra els directors de l’ACA i de la DGQA, contra Iberpotash i contra dos dels seus alts directius. Un jutge d’instrucció ha considerat fonamentada la querella i el 3 de juny va imputar els afectats per prevaricació. Declararan el 29 de setembre. El desembre de 2014 un jutge penal de Manresa, la capital comarcal, fins i tot va condemnar tres directius d’Iberpotash a dos anys de presó.

© Het Financieele Dagblad, 2015

Activitats de la Secció d’EPJiS al juny/juliol 2015: parlem de Drets Humans

Han arribat les calors estiuenques i la Secció d’EPJiS intenta adaptar-s’hi amb temes… candents. Així, hem dedicat la darrera Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP#13) del curs a debatre dels fluxos migratoris. En una aula plena de gom a gom van sorgir opinions molt interessants, que esperem resumir properament en una entrada en aquest mateix bloc.

El darrer Dijous Europeu del curs, el dia 25 de juny, el dedicàrem al quart debat sobre polítiques de la Unió Europea. Concretament hi vam debatre de la política en matèria de Drets Humans, que acapara tots els titulars disponibles (al marge de l’inefable duo Alavedra / Prenafeta i de la “Greixida”) per la crisi dels immigrants clandestins. Hi vam convidat dos experts: la Presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya, Sra. Maria Cañadas; i el soci de la Secció, advocat i col·laborador de la Creu Roja, Dr. Josep Artigas. Les opinions que hi van estar expressades, molt interessants, també voldríem resumir-les properament en aquest bloc. De moment, us pengem el Full de Fets del debat:

20150625_FullFets_DE_drets_humans

Al tercer acte seguit dedicat al tema dels Drets Humans parlarem de la tortura. Tothom qui ho va viure es recordarà del Cas Zabalza i de l’indescriptible xoc del resultat final de la investigació que propicià: que un govern socialista havia emparat una estructura de terrorisme d’estat.

Doncs dilluns vinent, dia 6 de juliol, a les set de la tarda (19h) presentarem el llibre d’un detingut i torturat a aquella Casa-Caserna de la Guàrdia Civil (“Intxaurrondo. La sombra del nogal”, El Garaje Ediciones, 14€; ISBN 978-84-942311-5-5). Ho farem amb un debat entre l’autor del llibre, Sr. Ion Arretxe (@ionarretxe); un dels advocats més cèlebres del país, Sr. August Gil i Matamala; i una actriu compromesa amb les llibertats, Sra. Ariadna Gil i Giner.

Agraïm molt la vostra contribució a donar a conèixer l’acte, la qual ens va permetre omplir de gom a gom la Sala Bohigas i escoltar-hi unes intervencions molt emocionants, que trobareu gravades en la pel·lícula següent:

Us desitgem un excel·lent estiu!

Activitat de la Secció d’EPJiS al mes de maig de 2015

Benvolguts amics:

Aquest mes de maig havíem previst dues activitats. Malauradament, però, hem hagut d’anul·lar la tertúlia de rabiosa actualitat política (TRAP#12) de dimarts dia 12. Ho sentim!

Ens resta el Dijous Europeu, que aquest mes dedicarem al tercer debat del mini-cicle dedicat a les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous dia 28 de maig a les 19h, a la Sala Verdaguer, debatrem d’una cartera nova de la Comissió Europea que el seu president, Jean Claude Juncker (@JunckerEU), ha confiat al controvertit Comissari espanyol, Miguel Arias Cañete (@MAC_europa): Acció pel Clima.

Per parlar, doncs, de canvi climàtic (eufemisme encunyat als EUA per substituir “escalfament global”) i de què fa la UE per combatre’l, hi comptarem amb la Sra. Aida Vila i Rovira (@Aidavilar), activista pel clima de Greenpeace International (@Greenpeace); i el Sr. Josep Garriga i Sala, primer responsable de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

20150528_DijousEuropeu_accio_pel_clima

Els debats dels “Dijous Europeus” són oberts a tothom, raó per la qual agrairíem qualsevol difusió de la invitació adjunta. Us esperem a l’Ateneu el dia 28!

Secció d’EPJiS

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril 2015

La primera de les activitats d’aquest mes va estar la Reunió de la nostra Secció. Hi van venir força socis i tots plegats vam discutir de diferents projectes que tant de bo anirem concretant al llarg d’aquest any.
Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que totes les vostres contribucions al nostre bloc, aquest mateix que ara esteu llegint, hi seran benvingudes. També tenim un nou compte Twitter (@PoliticaAB), que ha de servir per difondre notícies de la Secció i d’interès general.

La segona activitat prevista, la Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), que havia d’haver estat dedicada al Dia de la República, vam haver de suspendre-la al darrera minut per afonia total del moderador. Si us hi vau acostar debades el proppassat dia 14, us en demanem perdó.

La tercera activitat d’abril serà el Dijous Europeu, segon debat del mini-cicle dedicat a descobrir les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous vinent, dia 30, a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer, rebrem el Sr. Ferran Tarradellas (@TarradellasEU), Director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona (@EUinBCN); i el Sr. Carles Seijo (@CarlesSeijo), coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (@cst_cat) i de la Campanya Catalunya No al TTIP (@CATnoalTTIP) per debatre de la Política Comercial de la UE.

Malgrat l’ample abast d’aquesta política, no cal dir que el que tothom hi associa actualment és el TTIP (sigles angleses de Transatlantic Trade and Investment Partnership), un tractat que estan negociant els EUA i la UE. Malauradament, si més no la primera fase de la negociació ha estat opaca, circumstància que va convertir aquesta negociació en trending topic a Twitter (#TTIP). Ara, la Comissió Europea fa un esforç de transparència i ens honora tot enviant-nos el seu màxim representant a Barcelona. Dijous veurem fins a on ha d’arribar, aquest esforç.

Aprofitem l’avinentesa per agrair personalment al Sr. Tarradellas la seva disponibilitat a molt curt termini per substituir el convidat inicialment previst.

Com sempre, us agrairem qualsevol esforç… de transparència i difusió d’aquest nou debat mensual, al qual esperem poder donar-vos la benvinguda. Aquesta és la invitació:

20150430_DijousEuropeu_politica_comercial

Us esperem demà passat a la Sala d’Actes, amb les eines dialèctiques esmolades!