Bon Nadal!

Arribem a la fi d’un any intens en molts aspectes, bon nombre dels quals hem pogut anar debatent als actes de la nostra Secció.

Per a l’any vinent hem previst revitalitzar la nostra presència a les xarxes socials: dos joves experts s’ocuparan, respectivament, del nostre compte Twitter (@PoliticaAB) i, sobre tot, d’aquest bloc . Convidem a qualsevol lector interessat a dir-hi la seva, perquè de temes de rabiosa actualitat n’hi ha un munt.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que podeu rebre totes les activitats i la informació que hi anem penjant tot clicant a la icona “Follow” o “Segueix” de la part inferior dreta d’aquesta plana que esteu guaitant.

Us desitgem bon Nadal i un 2016 sense els maldecaps (polítics, jurídics i socials) d’enguany.

Molt cordialment

Stefan Rating & Maria Ricart
Ponència de la Secció d’EPJiS
Ateneu Barcelonès

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’octubre

Després d’un mes de setembre atzarós quant als actes de la nostra Secció, us donem la benvinguda en aquest nou curs, que hem encetat durant aquest mes d’octubre amb les quatre activitats següents:

El dia 1 d’octubre va començar el cicle que hem preparat en cooperació amb l’ICEERS sobre Drogues al Segle XXI. La primera taula rodona aplegà, per ordre alfabètic, l’advocada Gemma Calvet, ex-Directora general de drogues del Govern Basc i diputada al Parlament durant la darrera legislatura (@gcalvetbarot); el doctor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria (UAB) i cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; i la doctora Araceli Manjón-Cabeza, ex-Directora de Gabinet del Plan Nacional sobre Drogues al Ministeri de l’Interior i professora de Dret Penal (Universitat Complutense de Madrid). Van debatre-hi sobre L’imaginari col·lectiu del món de la droga: traumes del passat i aprenentatges de futur, moderats per l’advocat penalista Oriol Casas, defensor de La Rosa Verda (@LaRosaVerda). Teniu la gravació disponible al canal YouTube de la casa:

Agraïm molt la disposició de l’Oriol a assumir la moderació a l’últim minut i també la col·laboració estreta amb l’ICEERS, una veritable deu d’idees. Propera cita: Cànnabis, el dia 17 de novembre a la Sala Bohigas (19h).

Dimarts, dia 13 (!), ens reunírem per a la tertúlia de la Secció (TRAP#15), sota el previsible – no només per la data – títol de Junts pel Seny? On ens han deixat les eleccions? L’Aula 511 era plena de gom a gom, i les opinions sobre el panorama després de les eleccions van estar d’allò més diverses. Propera cita: dimarts dia 10 de novembre, també a l’Aula 511.

Divendres vinent dia 23, a les set de la tarda (19 h) a la Sala Bohigas podrem escoltar el debat Renda Bàsica: una proposta justa i viable?, que pretén, a més de discutir-ne el vessant econòmic, escatir el rerefons filosòfic d’una proposta recurrent i dels seus fonaments: la redistribució. Els nostres convidats seran el doctor Juan Ramón Rallo, director de l’Institut Juan de Mariana (@juanrallo); i el doctor Daniel Raventós, professor de Sociologia (UB), membre del GREECS, i cofundador de la Xarxa Renda Bàsica. Tots dos són escriptors prolífics i pesos pesants de la retòrica. Presentarà aquest debat el jove soci de la nostra Secció i artífex d’aquest acte Alexander Golovín, activista liberal (@andersivera).

Invitació al debat de 23-10-2015

Finalment, el nostre Dijous Europeu mensual serà el dia 29 d’octubre, també a les set de la tarda (19h) però a la Sala Verdaguer. Serà el sisè debat del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? i el dedicarem a la molt mediàtica però nogensmenys poc coneguda Política de la Competència de la Unió Europea. Vindran a debatre amb nosaltres l’advocat Yolanda Martínez Mata, màxima especialista del tema a un dels grans despatxos de Barcelona i professora de Dret Internacional Públic (UB); i el periodista Eliseo Oliveras d’El Periódico, degà del cos de premsa estrangera de Brussel·les (@EliseoOliveras).

Invitació al Dijous Europeu de 29-10-2015

No cal dir que agrairem qualsevol contribució a difondre aquestes activitats i que, per damunt de tot, desitjaríem poder saludar-vos-hi.

La Sal de la Terra(bastada)

Fa temps que ens fem ressò de l’escàndol ambiental per excel·lència del país, que és la indescriptible contaminació de les mines potàssiques d’Iberpotash al Bages. Els mitjans de comunicació no parlen gaire d’aquesta trama. Davant de la ferum que desprèn, però, potser calgui no seguir aquell famós consell d’Indro Montanelli:”Turatevi il naso ma votate [C?]DC“.

Ara, el diari econòmic per excel·lència d’Holanda, Het Financieele Dagblad, ha publicat un article del seu periodista d’investigació estrella, Hans Verbraeken, sobre aquest escàndol sense fi, el darrer episodi del qual – de moment – és la imputació per prevaricació de Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat; Assumpta Farran, Directora General de Qualitat Ambiental; i Jordí Agustí, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Qui parli neerlandès, trobarà l’original de l’article aquí. Als lectors de casa nostra els n’oferim una traducció, que publiquem amb permís del diari.

Sant Benet / Navarcles

Sant Benet / Navarcles

Akzo, arrossegada per la controvèrsia a Espanya sobre muntanyes de sal nocives

L’empresa química diu que contribueix a la solució del problema. Els ecologistes en dubten.

Hans Verbraeken, Amsterdam

Prop de les ciutats de Súria i Sallent, 80 quilòmetres al nord-oest de Barcelona, hi ha algunes muntanyes de sal d’uns centenars de metres d’alçada. Són al centre d’una pugna entre moviments mediambientals i un gran grup minaire. AkzoNobel, com a adquirent de la sal, diu que és part de la solució.

La sal és un residu de la mineria de potassa del lloc. La producció d’una tona de potassa genera entre dues i tres tones de residu salí. Explota les mines el grup espanyol de mineria potàssica Iberpotash, filial de la israeliana ICL o Israel Chemical Limited.

L’abril d’enguany es va iniciar la cooperació entre Iberpotash i el grup neerlandès químic i de pintures AkzoNobel per a transformar una part del residu salí català. En dues fàbriques, amb una capacitat de 750.000 tones anuals cadascuna, els grups transformaran plegats una part de la sal residual en sal vacuum d’alta qualitat per a processos químics (electròlisi) i en sal especial per a alimentació, pinsos i tractament d’aigua. Hi haurà dues empreses conjuntes, una per a la producció i una altra, per a l’embalatge i la venda. Hi cooperaran durant trenta anys.

Mentrestant, les muntanyes de sal a Sallent i a Súria constitueixen, segons el moviment ecologista, un gran problema. Els runams salinitzen el sòl i els rius, com ara el Llobregat, la font d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions d’habitants. El primers runams es remunten als anys cinquanta, però des del 1998, quan Iberpotash va comprar les mines, han crescut molt. El moviment ecologista també retreu a l’empresa que operi amb autoritzacions que no s’haurien d’haver concedit pas. Que les autoritzacions són controvertides resulta d’un bon nombre de sentències i de procediments judicials contra Iberpotash.

En l’endemig, la contaminació és tan greu que la Comissió Europea va incoar el juliol de l’any passat un procediment d’infracció contra Espanya. Brussel·les apunta al conjunt de la mineria de potassa d’Iberpotash a Catalunya.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

ICL va decidir el 2011 ampliar l’explotació de potassa a Súria. Això, l’hi van permetre, però només a condició que el flux addicional de residus salins no acabés als runams existents. Tot seguit Iberpotash va començar a construir una fàbrica de sal i després d’uns anys va topar –l’any passat– amb AkzoNobel.

Ara, aquesta cooperació planteja algunes preguntes. Perquè, tot i que AkzoNobel afirma que transformarà tota la sal resultant de l’ampliació de la mineria potàssica, els runams existents continuaran creixent. El de Súria, El Fusteret, 900.000 tones l’any i el de Sallent, El Cogulló, més d’un milió de tones l’any.

Segons el director del negoci de la sal d’AkzoNobel, Nils Van der Plas: “ICL està obligada a invertir en la producció de sal. Aportem els coneixements per fer-ho d’una manera responsable. El residu tindrà un valor afegit. Podem contribuir al fet que els runams, malgrat l’ampliació, no continuïn creixent. D’aquesta manera el problema esdevé controlable.”

Segons diversos moviments ecologistes locals, AkzoNobel precisament contribueix al problema. El grup es beneficia de l’enorme contaminació ambiental. Akzo obté la sal a un preu atractiu, perquè Iberpotash incorre en poques despeses per a prevenir la contaminació ambiental. I això que es tracta d’un grup que diu que té en molta consideració la sostenibilitat i que emfasitza amb aplom els seus “sustainability strategic targets”.

Van der Plas reconeix el problema mediambiental que hi ha hagut fins ara. “De bonic no n’és. Potser sigui clar que ICL encara no es troba a l’alçada. La solució, però, és més a prop. Si no ho fem, que es reduiran els runams?”

Van der Plas també reconeix que “la fàbrica de sal està subvencionada pel negoci de la potassa. Si no, mai no seria viable.” Sens dubte, pels costos de transport elevats.

Quant a la validesa de les autoritzacions i a com es van concedir, vol ser pràctic. Diu que coneix el “procediment d’autorització, no precisament clar, en el qual van influir interessos de tota mena”. AkzoNobel va encarregar un informe de due-diligence a Ernst & Young. “Les autoritzacions requerides per a ampliar la producció de sal estan en regla. Ens atenim als fets i mirem endavant.”

No obstant, les autoritzacions d’Iberpotash són objecte de llargs procediments judicials. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar, l’octubre de 2013, que Iberpotash no disposava per a Sallent d’una autorització vàlida. Aquesta sentència es troba ara al Tribunal Suprem, davant del qual van recórrer Catalunya i Iberpotash. El mateix Tribunal Suprem ja va declarar parcialment nul·la l’autorització ambiental d’Iberpotash a Sallent, el març de 2014, en un assumpte que es va iniciar en 2008. El Tribunal troba a faltar un “pla de restauració” per als residus. D’aquesta manera queda anul·lada l’autorització de Sallent, pendent que hi actuï Catalunya.

Resulta de documents de l’expedient que la contaminació deguda a Iberpotash també van descriure-la internament administracions de Catalunya. Com és ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Direcció General de Qualitat Ambiental catalana (DGQA). Malgrat aquests informes interns negatius, les autoritzacions sí van estar concedides.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

S’ha presentat una querella criminal contra els directors de l’ACA i de la DGQA, contra Iberpotash i contra dos dels seus alts directius. Un jutge d’instrucció ha considerat fonamentada la querella i el 3 de juny va imputar els afectats per prevaricació. Declararan el 29 de setembre. El desembre de 2014 un jutge penal de Manresa, la capital comarcal, fins i tot va condemnar tres directius d’Iberpotash a dos anys de presó.

© Het Financieele Dagblad, 2015

Activitats de la Secció d’EPJiS al juny/juliol 2015: parlem de Drets Humans

Han arribat les calors estiuenques i la Secció d’EPJiS intenta adaptar-s’hi amb temes… candents. Així, hem dedicat la darrera Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP#13) del curs a debatre dels fluxos migratoris. En una aula plena de gom a gom van sorgir opinions molt interessants, que esperem resumir properament en una entrada en aquest mateix bloc.

El darrer Dijous Europeu del curs, el dia 25 de juny, el dedicàrem al quart debat sobre polítiques de la Unió Europea. Concretament hi vam debatre de la política en matèria de Drets Humans, que acapara tots els titulars disponibles (al marge de l’inefable duo Alavedra / Prenafeta i de la “Greixida”) per la crisi dels immigrants clandestins. Hi vam convidat dos experts: la Presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya, Sra. Maria Cañadas; i el soci de la Secció, advocat i col·laborador de la Creu Roja, Dr. Josep Artigas. Les opinions que hi van estar expressades, molt interessants, també voldríem resumir-les properament en aquest bloc. De moment, us pengem el Full de Fets del debat:

20150625_FullFets_DE_drets_humans

Al tercer acte seguit dedicat al tema dels Drets Humans parlarem de la tortura. Tothom qui ho va viure es recordarà del Cas Zabalza i de l’indescriptible xoc del resultat final de la investigació que propicià: que un govern socialista havia emparat una estructura de terrorisme d’estat.

Doncs dilluns vinent, dia 6 de juliol, a les set de la tarda (19h) presentarem el llibre d’un detingut i torturat a aquella Casa-Caserna de la Guàrdia Civil (“Intxaurrondo. La sombra del nogal”, El Garaje Ediciones, 14€; ISBN 978-84-942311-5-5). Ho farem amb un debat entre l’autor del llibre, Sr. Ion Arretxe (@ionarretxe); un dels advocats més cèlebres del país, Sr. August Gil i Matamala; i una actriu compromesa amb les llibertats, Sra. Ariadna Gil i Giner.

Agraïm molt la vostra contribució a donar a conèixer l’acte, la qual ens va permetre omplir de gom a gom la Sala Bohigas i escoltar-hi unes intervencions molt emocionants, que trobareu gravades en la pel·lícula següent:

Us desitgem un excel·lent estiu!

Activitat de la Secció d’EPJiS al mes de maig de 2015

Benvolguts amics:

Aquest mes de maig havíem previst dues activitats. Malauradament, però, hem hagut d’anul·lar la tertúlia de rabiosa actualitat política (TRAP#12) de dimarts dia 12. Ho sentim!

Ens resta el Dijous Europeu, que aquest mes dedicarem al tercer debat del mini-cicle dedicat a les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous dia 28 de maig a les 19h, a la Sala Verdaguer, debatrem d’una cartera nova de la Comissió Europea que el seu president, Jean Claude Juncker (@JunckerEU), ha confiat al controvertit Comissari espanyol, Miguel Arias Cañete (@MAC_europa): Acció pel Clima.

Per parlar, doncs, de canvi climàtic (eufemisme encunyat als EUA per substituir “escalfament global”) i de què fa la UE per combatre’l, hi comptarem amb la Sra. Aida Vila i Rovira (@Aidavilar), activista pel clima de Greenpeace International (@Greenpeace); i el Sr. Josep Garriga i Sala, primer responsable de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

20150528_DijousEuropeu_accio_pel_clima

Els debats dels “Dijous Europeus” són oberts a tothom, raó per la qual agrairíem qualsevol difusió de la invitació adjunta. Us esperem a l’Ateneu el dia 28!

Secció d’EPJiS

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril 2015

La primera de les activitats d’aquest mes va estar la Reunió de la nostra Secció. Hi van venir força socis i tots plegats vam discutir de diferents projectes que tant de bo anirem concretant al llarg d’aquest any.
Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que totes les vostres contribucions al nostre bloc, aquest mateix que ara esteu llegint, hi seran benvingudes. També tenim un nou compte Twitter (@PoliticaAB), que ha de servir per difondre notícies de la Secció i d’interès general.

La segona activitat prevista, la Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), que havia d’haver estat dedicada al Dia de la República, vam haver de suspendre-la al darrera minut per afonia total del moderador. Si us hi vau acostar debades el proppassat dia 14, us en demanem perdó.

La tercera activitat d’abril serà el Dijous Europeu, segon debat del mini-cicle dedicat a descobrir les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous vinent, dia 30, a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer, rebrem el Sr. Ferran Tarradellas (@TarradellasEU), Director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona (@EUinBCN); i el Sr. Carles Seijo (@CarlesSeijo), coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (@cst_cat) i de la Campanya Catalunya No al TTIP (@CATnoalTTIP) per debatre de la Política Comercial de la UE.

Malgrat l’ample abast d’aquesta política, no cal dir que el que tothom hi associa actualment és el TTIP (sigles angleses de Transatlantic Trade and Investment Partnership), un tractat que estan negociant els EUA i la UE. Malauradament, si més no la primera fase de la negociació ha estat opaca, circumstància que va convertir aquesta negociació en trending topic a Twitter (#TTIP). Ara, la Comissió Europea fa un esforç de transparència i ens honora tot enviant-nos el seu màxim representant a Barcelona. Dijous veurem fins a on ha d’arribar, aquest esforç.

Aprofitem l’avinentesa per agrair personalment al Sr. Tarradellas la seva disponibilitat a molt curt termini per substituir el convidat inicialment previst.

Com sempre, us agrairem qualsevol esforç… de transparència i difusió d’aquest nou debat mensual, al qual esperem poder donar-vos la benvinguda. Aquesta és la invitació:

20150430_DijousEuropeu_politica_comercial

Us esperem demà passat a la Sala d’Actes, amb les eines dialèctiques esmolades!

“Mosquegeu-vos amb els best-sellers!”: llegiu Fredrik Sjöberg

Per Sant Jordi, no podiem deixar de recomanar un llibre. No és pas jurídic, sí però polític i social… malgrat pretendre parlar d’uns insectes, les mosques de les flors: El parany de mosques (ed. castellana La trampa para moscas).

parany

L’autor, el periodista suec Fredrik Sjöberg (1958), és crític literari d’un dels principals diaris del seu país i viu amb la seva família a la minúscula illa de Runmarö, vora Estocolm.

En aquesta mateixa illeta solia estiuejar Strindberg, i efectivament el tempestuós autor de La Cambra vermella i La Senyoreta Júlia desfila per aquest llibre del bracet amb un seguit d’altres patums. Les lidera un gran entomòleg suec amb l’inversemblant nom de René Malaise, inventor de l’estris que dóna títol al llibre.

Sjöberg també és un apassionat de l’entomologia i no resisteix a la temptació de parlar-nos de les seves mosques. Resulten ser, però, només un pretext per narrar la vida aventurera de Malaise i la del mateix autor d’ençà dels seus inicis professionals com a ajudant d’escena de Bergman al Reial Teatre Dramàtic d’Estocolm. A més, se succeeixen observacions molt agudes sobre com és la gent, sobre què mou la política i sobre la bona literatura.

Hi ha tres novel·les que tenen un lloc preemninent a El parany de mosques, en apariència pel fet de tractar temes afins a Sjöberg: L’home que s’estimava les illes, de D.H. Lawrence; Utz, de Bruce Chatwin; i La lentor, de Milan Kundera. Aquesta darrera faula és, però, molt més que el pretext per evocar un eminent entomòleg txec: és el veritable model que ha seguit el nostre autor per escriure El parany de mosques: uns focs d’artifici espurnejants, plens d’humor i ironia.

Aquest esperit iconoclasta i divertit sembla haver-se encomanat a la jove editorial que ha posat al nostre abast aquest llibre, perquè ha encetat per Sant Jordi una campanya d’anuncis radiofònics que de bon segur faran riure els oients de Rac1.

Tant de bo aquest llibre aconsegueixi competir amb els “best-sellers” sobre els quals ironitzen els seus anuncis. L’escriptor Eduardo Mendoza reconeix haver-ne romàs encisat.

I vós, amable lector si més no d’aquest bloc, gaudiu de Sant Jordi!

El parany de mosques
Ed. Pabst & Pesch
ISBN 978-84-937068-1-4
196 p. (PVP 19,90€)