Bones Festes!

Ja arriba Nadal, però segueix una ratxa difícil a nivell dels actes organitzats per la nostra Secció: La darrera víctima és l’acte de demà dilluns, el gran debat entre les dues noves faccions liberals del país, la que ha aplegat l’incombustible Antoni Fdez. Teixidó, president de la Fundació del RCD Espanyol entre d’altres mèrits, anomenada Lliures (@movimentlliures); i la dels liberals “indepes”, anomenada Col·lectiu de Catalans Lliures (@Cat_Lliures).

senyals_liberals

Aquest molt esperat debat, que moderarà el soci de la Secció i president del Grup d’Estudis Polítics, Pau Miserachs (@PauMiserachs), ha estat “víctima” d’una conferència de premsa del tout liberal convocada el mateix dia. Així doncs, hem ajornat el debat fins a dilluns dia 9 de gener, i estem segurs que seguirà tenint-hi el mateix interès que havia suscitat ara.

Només la tertúlia de dimarts, dia 13, ens separa, doncs, de la fi de l’últim any complet d’aquesta ponència. A la tardor de 2017 hi haurà eleccions, i mirarem d’aprofitar els propers mesos per fer balanç i crear un màxim de transparència sobre què és avui la nostra Secció, informació que podria ser útil per a la reflexió sobre què hauria de ser.

Així doncs, us desitgem bones Festes i us esperem dilluns dia 9 de gener a les 19h, a la Sala d’Actes.

Ben cordialment

Maria Ricart
Stefan Rating

Espanya i el PP (“Una, grande y libre”) …II

per Ferran Iniesta Vernet

L’esquerra -successora de ‘los rojos’- duu l’estigma històric de l’internacionalisme, però sobretot la pega de confiar massa en la redistribució social i no tant en l’hegemonia guanyada”por derecho de conquista”, com va dir fa uns anys l’inefable Torrente Ballester. Jo era dels qui pensava que el nacional-catolicisme franquista era la causa de la fúria anticatalana, però quan he anat redescobrint els darrers cinc-cents anys d’història espanyola, he entès que, molt abans de Felip V, l’Estat espanyol operava imperialment, dins i fora de la península ibèrica, i això ha conformat la mentalitat d’una nació, la castellana, ampliada en espanyola. És el PP de Fraga Iribarne -exministre del general Franco- qui encarna aquesta idea de comunitat nacional, i per això és tan difícil batre’l.

Arribo al final de la meva aproximació al misteri d’un PP que, inactiu i gris, segueix emportant-se milions de votants, encara que sigui en plena crisi i sense massa possibilitat de retribucions clientelars. Aquest partit te arrels en Nebrija, que volia castellanitzar espanyols i indis, aquest partit té precedents en l’odi que el Conde-Duque de Olivares manifestava contra els  catalans, aquest partit entronca  amb el borbònic Decreto de Nueva Planta i les mesures culturicides “sin que se note el cuidado” aquest partit hereta la mentalitat dels ‘benèfics’ bombardejos vuitcentistes sobre Barcelona, aquest partit és fundacionalment neofranquista i el seu Tribunal Constitucional i els seus ministres -Wert, Montoro, Fernández Díaz- s’encarreguen de posar ordre en  els pobles mal sotmesos a la nació-imperi. Algú creu hi ha un partit que representi millor que el PP aquesta idea hegemonista de nació espanyola?

Com deia en Panikkar, els individus humans i els pobles on neixen tenen personalitat. Uns la tenen pel fet de ser de la nostra espècie, i els pobles o nacions la tenen perquè adopten pautes i consoliden valors al llarg del temps. La personalitat d’un poble o ètnia no és immodificable, com tampoc és irreversible la dels humans, però és cert que la personalitat comunitària demana molt de temps per canviar les seves coordenades principals. Una nació pot ser laboriosa, austera, brava, previsora, resistent, orgullosa, pessimista, festiva i tants adjectius com se’ns passarien pel cap en referència a personalitats individuals. I com tots els valors, aquests poden agafar-se pels cantons favorables o des d’angles més criticables, com ho podem veure en el lema esmentat, tret d’un article d’Onésimo Redondo l’any 1932 i assumit més tard per Falange i el règim del general Franco.

La idea d’unitat impregna famílies, cantons, ètnies  imperis i, encara que la seva realització és gairebé sempre incompleta i conflictiva, sol ser un ideal comunitari arreu de la humanitat i a qualsevol nivell. El concepte de grandesa  pot referir-se a la moral d’un grup però també a la seva potència, econòmica, bèl·lica o intel·lectual. Finalment, l’ideal de llibertat és present en persones i pobles, i es viu com la voluntat de no deixar-se doblegar per altres, individus o pobles. Si agaféssim el lema de la revolució francesa –Llibertat, igualtat, fraternitat– ens trobaríem també amb lectures semblants.  La pega és que tot concepte pot dur càrregues significatives diverses, especialment quan abordem l’àmbit de la política, i molt més el dels estats.

Un poble com el jueu, dispersat i maltractat durant mil·lennis, fa de la resistència una virtut, però aquest mateix valor se li pot girar en contra quan aplica als palestins la mateixa violència que històricament els va afectar. Com tota idea col·lectiva, hi ha un cantó dur i poc amable que sovint s’enquista en les pràctiques socials i costa molt d’eliminar o polir. Això és el que ha passat amb l’eslògan “Una, Grande y Libre”, que ja en el seu origen expressava una unitat forjada des de la violència conqueridora, una grandesa feta sobre l’explotació i humiliació d’altres pobles aquí o a Amèrica i una llibertat reservada als vencedors i plasmada en un estat hegemònic.  El maltracte intern als seus propis votants es compensa amb la idea de unitat, grandesa i llibertat d’un estat-nació reconegut a tot el món.

Malauradament, la meitat de l’electorat espanyol -no parlo de les nacions sotmeses a Espanya- té aquesta idea de nació. Ben abans del franquisme o del règim borbònic, la personalitat de la nació castellano-espanyola cavalcava enèrgicament en aquest sentit, i la guerra de 1936 o la dictadura posterior només van consolidar una orientació multisecular. Per tant, encara que el clientelisme a Galícia, Extremadura o Andalusia sigui fort, que la por a un retorn de la crisi econòmica o als efectes del Brexit hagin jugat un paper en el comportament electoral recent, allò que dóna sempre entre 8 i 12 milions de vots al PP és que bona part d’Espanya el veu com l’encarnació de la idea dominant de nació espanyola. I això, de moment, no ha estat substituït amb garanties per Ciutadans, vistos potser massa postmoderns.

(continuarà)

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

Reivindicant John M. Keynes (i 2): cap a un capitalisme just

per Joan Tort

Les mesures referents a l’Estat del Benestar s’han vist trontollar a partir dels anys vuitanta. La Unió Soviètica ja s’estava descomposant quan es va fer públic, amb la idea de complir-lo, el document que, sota el nom de Consens de Washington, enumerava uns punts d’acord entre liberals radicals i membres de la Universitat de Chicago sota les teories de l’economista Milton Friedman. Aquests punts estaven orientats a eliminar qualsevol intervenció de l’Estat en el lliure funcionament de l’economia i, per tant, eliminar totes les mesures incloses dintre del concepte de l’Estat del Benestar. És el que s’ha vingut a anomenar el Neoliberalisme, que comença a ser aplicat pel president Reagan, als Estats Units, i la primera ministra Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.

o-MARGARET-THATCHER-IRON-POSTER-570

Aquesta òptica del capitalisme pur i dur és la que s’hauria de combatre, ja que ens ha portat a la primera gran crisi econòmica i social del Segle XXI provocant una remarcable desigualtat social, amb una forta disminució de la classe mitjana, i un augment de la pobresa mundial. Crec que no fan falta polítiques antisistema, o anticapitalistes, que no porten cap sistema alternatiu vàlid i només ens farien retrocedir un segle en les condicions econòmiques i socials. No hem d’oblidar que el tan volgut per tothom Estat del Benestar és un invent del sistema capitalista vist sota una òptica socialitzant, per què no tornar a aquest terreny?

Si s’han anat introduint idees, com l’ecologia, en institucions governamentals i en la població en general, per què no es poden introduir, un altre cop, idees que transformin el capitalisme a una visió més humana? El capitalisme, sota el punt de vista de John S. Mill, un dels seus fundadors, era que promovent el propi benefici es beneficiava el major nombre de persones. Aleshores, per què no es pot tornar a introduir aquesta idea que el benefici econòmic s’ha de repercutir en tothom i no solament a uns quants?

mill

Hi ha gent com Stefano Zamagni, en la part teòrica, i Christian Felber, en una vessant més pràctica, que promouen un capitalisme social, un capitalisme del bé comú, més just. Per què no se’ls escolta i la gent va adquirint hàbits de consum i de comportament en el sentit que aquests autors exposen?

El canvi econòmic i social depèn dels dirigents que governen els països, però aquests dirigents són elegits pels ciutadans i és responsabilitat d’aquests que la política torni a estar a les seves mans, en lloc dels mercats, que hi hagi una veritable democràcia dintre del sistema econòmic de mercat i que el benefici retorni sempre a la ciutadania.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril 2015

La primera de les activitats d’aquest mes va estar la Reunió de la nostra Secció. Hi van venir força socis i tots plegats vam discutir de diferents projectes que tant de bo anirem concretant al llarg d’aquest any.
Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que totes les vostres contribucions al nostre bloc, aquest mateix que ara esteu llegint, hi seran benvingudes. També tenim un nou compte Twitter (@PoliticaAB), que ha de servir per difondre notícies de la Secció i d’interès general.

La segona activitat prevista, la Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), que havia d’haver estat dedicada al Dia de la República, vam haver de suspendre-la al darrera minut per afonia total del moderador. Si us hi vau acostar debades el proppassat dia 14, us en demanem perdó.

La tercera activitat d’abril serà el Dijous Europeu, segon debat del mini-cicle dedicat a descobrir les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous vinent, dia 30, a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer, rebrem el Sr. Ferran Tarradellas (@TarradellasEU), Director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona (@EUinBCN); i el Sr. Carles Seijo (@CarlesSeijo), coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (@cst_cat) i de la Campanya Catalunya No al TTIP (@CATnoalTTIP) per debatre de la Política Comercial de la UE.

Malgrat l’ample abast d’aquesta política, no cal dir que el que tothom hi associa actualment és el TTIP (sigles angleses de Transatlantic Trade and Investment Partnership), un tractat que estan negociant els EUA i la UE. Malauradament, si més no la primera fase de la negociació ha estat opaca, circumstància que va convertir aquesta negociació en trending topic a Twitter (#TTIP). Ara, la Comissió Europea fa un esforç de transparència i ens honora tot enviant-nos el seu màxim representant a Barcelona. Dijous veurem fins a on ha d’arribar, aquest esforç.

Aprofitem l’avinentesa per agrair personalment al Sr. Tarradellas la seva disponibilitat a molt curt termini per substituir el convidat inicialment previst.

Com sempre, us agrairem qualsevol esforç… de transparència i difusió d’aquest nou debat mensual, al qual esperem poder donar-vos la benvinguda. Aquesta és la invitació:

20150430_DijousEuropeu_politica_comercial

Us esperem demà passat a la Sala d’Actes, amb les eines dialèctiques esmolades!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de març 2015

Aquest mes us convidem al debat dels Dijous Europeus dedicat al tema La Convenció Constitucional, una proposta radicalment democràtica, acte proposat i organitzat pel Grup Promotor de la Convenció Constitucional (@ConvencioConst) mitjançant el nostre company de Secció, Jordi Pacheco (@JordiPachecoiCa), a qui donem les gràcies.

Recordareu que el 15 de desembre de 2001, la Declaració de Laeken creà una Convenció Europea encarregada d’elaborar una Constitució per a la Unió. El tarannà autoritari del seu president, Valéry Giscard d’Estaing, va incidir en el seu fracàs, segellat pel rebuig del projecte de Constitució a França i als Països Baixos.

La frescor de Valéry Giscard d'Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

La frescor de Valéry Giscard d’Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

A casa nostra, però, una Convenció podria ser el mètode que aplegués més bé les diverses sensibilitats polítiques del país si volguéssim dotar-nos d’una Constitució.

Després del 9N s’obre un nou període en la transició nacional a Catalunya. Diversos moviments social estan liderant espais de reflexió i propostes sobre el model de país i la futura Constitució. Aquest lideratge ciutadà ha tingut ressò en l’àmbit institucional ja que tant el President de la Generalitat com els grups parlamentaris d’ERC, ICV-EUiA i la CUP han expressat la voluntat d’obrir un procés participatiu vinculat a l’elaboració de la Constitució. Quina és la visió d’algunes de les entitats implicades en els debats constitucionals? Quines passes hem de donar ara per continuar el procés amb la complicitat i la col·laboració del conjunt de la ciutadania?

En debatrem amb Gerard Birbe (@gerardbirbe), membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural; Joan Guarch (@JoanGuarch), vocal del consell d’El País Que Volem i membre del Comitè Permanent de l’ANC; i Isabel-Helena Martí (@IsabelHMarti), presidenta de Sobirania i Justícia (@sijcat).

Serà el dia 26 de març a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

Activitats de la Secció d’EPJiS, gener de 2015

Primer de tot, voldria desitjar-vos un feliç i profitós Any, que ens ha de portar un munt d’esdeveniments dignes de debat als àmbits del Dret, de la Sociologia i, sobre tot, de la política, la que al país tan sols mereix la minúscula. Seguidament, voldria parlar-vos dels dos actes de la Secció (@sratingp) d’aquest mes de gener. El primer, coorganitzat amb la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori (CPM) de la Universitat de Barcelona (UB), serà un Dijous Europeu especial, perquè hi haurà una conferència de tall clàssic i no pas el debat habitual d’ençà 2008. L’ocasió ho mereix: l’anterior Vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, (@AlmuniaJoaquin) parlarà de la seva visió de la Unió Europea, “Quo Vadis, Europa?”. Ens el presentaran el Rector Magnífic de la UB, Dr. Dídac Ramírez (@D_Ramirezsarrio); i el Director de la CPM, Dr. Germà Bel (@gebelque).

Portar aquest acte a l’Ateneu és mèrit de l’amic i membre de la Junta Pep Martí (@PepMartiVall), a qui voldríem agrair-l’hi en nom de la Secció. Serà dijous, dia 29, EXCEPCIONALMENT a les SET de la tarda (19h!), a la Sala Bohigas. L’acte és de lliure accés.

 20150129_FullFets_almunia

El segon acte, “Unanovaconstitucio.cat“, coorganitzat amb la la gironina Fundació Llibreria Les Voltes, també és molt especial. Segurament estareu al cas del grup de divuit juristes que s’han aplegat per elaborar una proposta de Constitució catalana, el cap visible del qual és el jutge de l’Audiència Provincial Santiago Vidal. El termini que s’havien fixat és aquest mes de gener. Doncs bé, tenim l’honor d’acollir la presentació d’aquesta proposta a casa nostra. Hi donarem la benvinguda a: l’esmentat Santiago Vidal; Joan Matamala (@joan_matamala), president de la  Fundació Llibreria Les Voltes; Sebastià Sardinell de Juristes per la Indepèndencia (ANC); i Oriol Vidal-Aparicio (@ConstitucioCat), professor de Ciències Polítiques i Dret Constitucional a Glendale, a la desherbada Arizona (EUA). Moderarà l’acte Patrícia Gabancho, Vicepresidenta de l’Ateneu. Serà dissabte, dia 31, a les dotze del matí (12h), també a la Sala Bohigas. Entrades a la Llibreria Les Voltes i, només per a socis de l’Ateneu, trucant al 933 436 121. Us esperem a tots dos actes!