El projecte de Llei de Cooperatives de Catalunya (que segueix encallat als sis mesos de la Taula Rodona a l’Ateneu…)

per Anna Alemany

En primer lloc, per poder valorar negativament aquest projecte he trobat a faltar més arguments, en les exposicions que s’han fet, que posin en evidència quins són aquells aspectes del projecte proposat que suposen un xoc frontal amb els continguts en l’anterior llei. Per tant, no m’atreveixo a concloure que l’anterior model fos el millor model possible, ja que caldria analitzar, amb més profunditat, si tot i les modificacions proposades la finalitat per a la qual es creen les cooperatives es pot assolir igualment.

Alhora, desconec si en el moment d’analitzar el projecte s’han tingut en compte els factors socials i econòmics, els quals canvien amb el temps, i que penso que el legislador ha valorat i sospesat en el moment de prendre la decisió sobre la conveniència de fer canvis normatius en l’àmbit cooperatiu.

Així doncs, fetes les anteriors consideracions, sóc del parer que la majoria de vegades s’aconsegueixen més bons resultats quan les lleis s’adapten a realitat social i econòmica existent en cada moment. Tot canvi legislatiu no ha de suposar una empitjorament de la situació anterior ans al contrari ha de permetre que el sector afectat evolucioni cap a un nou model que moltes vegades dóna solució a problemes que el model anterior no va saber resoldre.

En aquest sentit, els objectius que persegueix el projecte, els quals apareixen en el seu preàmbul, són el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents, la simplificació i eliminació de càrregues, el reforçament de les vies de finançament de les cooperatives, la millora de la gestió empresarial i l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu. Motius, tots ells, que em semblen vàlids per fonamentar un canvi, sense entrar en interpretacions sobre quina ha estat la intenció del legislador al fer servir unes determinades paraules o expressions.

El fet que el legislador posi “l’accent” en la producció de béns i serveis comporta un canvi substancial en la forma i manera de produir en l’àmbit cooperatiu? Tanta importància té, des d’un punt de vista pràctic, el fet que el legislador posi l’accent en la producció de béns i serveis i que consideri que aquesta és la finalitat d’una cooperativa. Potser ha pensat, arran de l’experiència que ha adquirit amb l’anterior model, que no estaria de més recordar al implicats en el món cooperatiu que la forma i manera de produir no ha de fer oblidar la finalitat que rau rere la creació d’una cooperativa. Malauradament no compto amb prou dades per saber si accentuar altres aspectes ha pogut comportar conseqüències negatives per al sector cooperatiu però penso que els canvis no es porten a terme per caprici sinó que obeeixen a unes raons de fons.

Els altres aspectes del projecte que m’ha semblat que causen més preocupació són, per una banda, l’existència de diferents tipologies de socis i, per altra banda, la pèrdua de drets polítics i econòmics d’aquests socis. En relació amb aquestes qüestions, no aconsegueixo arribar a entendre perquè “la pèrdua”de drets polítics i econòmics pot perjudicar l’assoliment del propòsit de millorar la situació econòmica i social dels components de les cooperatives i de l’entorn comunitari. En quina mesura el concepte de cooperativa queda desvirtuat pel fet de donar entrada a un soci capitalista? No estarem posant l’accent en la tipologia de socis i en els seus drets i no en la forma o manera de col•laborar en la producció d’aquests béns i serveis, que és on es considera que s’ha de posar l’accent, d’acord amb les opinions expressades?

Així doncs, per acabar, considero que el model anterior potser era millor en un entorn social i econòmic que, ens agradi o no, ha canviat. Entenc que ni el manteniment dels models anteriors, no només del més recent, és l’objectiu del cooperativisme ni “cooperativitzar” la societat es troba entre les finalitats de les cooperatives. Potser l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu i el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents constitueixen uns objectius a assolir que, a la llarga, poden donar més fruits que els “pretesos objectius” esmentats amb anterioritat i si els assolim, tot i els obstacles en el camí, ja haurem avançat una mica.

Activitat de la Secció d’EPJiS, març/abril 2014

Amb motiu de les eleccions europees (#EP2014) hem preparat dos debats del cicle dels Dijous Europeus. El primer debat serà el dia 27 de març, excepcionalment a dos quarts de SET (18h30!), a la Sala Verdaguer. Hi debatrem sobre què [nassos] és la Unió Europea i per què cal anar a votar el 25-M. Ho farem amb el Director de la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas (@TarradellasEU).

20140327_FullFets_PE2014

El segon debat aplegarà els caps de llista de CiU, Ramon Tremosa (@ramontremosa); d’ERC, Josep-Maria Terricabras (@jmterricabras); d’ICV, Ernest Urtasun (@ernesturtasun); i del PSC, Javi López (@fjavilopez). A més, C’s ha confirmat la participació del nº 2 de la seva llista, Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial); el PP, la del seu diputat al Parlament de Catalunya Fernando Sánchez Costa (@fsancos); i el portaveu de la CUP al Parlament, David Fernández (@HiginiaRoig), vindrà a enraonar amb nosaltres sobre per què no concorre a unes eleccions per a “Brussel·les, S.A.” Serà dijous dia 24 d’abril, a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala d’Actes.

Finalment, hem completat el tràmit d’autorització (!), complex, d’una nova tertúlia “de rabiosa actualitat política” (TRAP), proposada a la darrera reunió de la nostra Secció pel company Joan Antoni Romaguera. Ens reunirem per primer cop (TRAP#1) dimarts, dia 15 d’abril, a dos quarts de vuit (19h30) al jardí. És una tertúlia oberta, és a dir que podeu portar-hi amics i coneguts.

II Manifest Fènix Ateneu

Dilluns, dia 3 de juny, a les 19h30, a la Sala Verdaguer, tres socis de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu ens presentaran el II Manifest Fènix Ateneu, fruit d’aquest espai de reflexió i discussió sobre què és i què caldria que fos l’Ateneu.

El Manifest no critica individus. Sí qüestiona, però, el funcionament institucional actual d’una institució cabdal per a la nostra cultura i, per tant, en perill constant de “colonització” pels dos grans partits del país. Cal un esforç de tothom per recol·locar l’Ateneu en el centre del debat ciutadà, de la societat civil, sense cap mena de servitut.

Podeu descarregar-vos el II MANIFEST FÈNIX ATENEU. Si us sembla que planteja qüestions importants, us convidem a fer-l’hi a mans a qualsevol persona que considereu interessada, abans i després de l’acte del dia 3 de juny.

Us hi esperem… i esperem el vostre ajut!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de febrer

Durant el mes més curt de l’any, la Secció organitza els tres actes següents:

Amb l’ACCIEP, dimecres 6 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala d’Actes, una debat amb tres coneguts representants de la societat civil: Ada Colau (PAH), Carme Forcadell (ANC) i Arcadi Oliveres (Justícia i Pau). El títol que hi hem triat és “La influència dels moviments socials en l’agenda política“. Quan tot just fa deu anys de la mort d’Ivan Illich, hem volgut oferir la possibilitat d’enraonar amb tres representants particularment importants d’allò que avui anomenem societat civil, cridada a jugar un paper fonamental en el nostre debat nacional un cop aprovada la Declaració de Sobirania.

Amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dilluns 25 de febrer, excepcionalment a les sis de la tarda (18h) i també a la Sala d’Actes, inaugurarem el nou cicle de quatre actes “Ciència i Tradició: De la Saviesa a la Ciència Experimental.” Ho farem amb un cine-fòrum sota el títol de Com hem deshumanitzat la recerca? Hi projectarem la pel·lícula Man To Man (122 minuts; VOSC), seguida d’un debat amb els tres ponents amb què comptarà aquest cicle: els senyors Josep Mª Gràcia, doctor en arquitectura; Manel Plana, tècnic de museus; i Arcadio Rojo, doctor en antropologia i iniciat en xivaïsme kaixmirià. Hi analitzaran per què l’omnipresent mot “crisi” es refereix únicament a l’econòmica, la de la producció i el consum constant d’artefactes i com la nostra comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest curt paradigma.

Dijous dia 28 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Verdaguer, el tradicional Dijous Europeu oferirà l’oportunitat de debatre quina ha estat i és la nostra idea d’”ésser europeu” i la nostra ànsia de pertànyer a Europa. Ho farem amb els professors Nuria Chinchilla (IESE), especialista en recursos humans; i Gonçal Mayos (UB/UOC), filòsof, amb l’excusa d’una campanya de l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) per fer-nos tornar a l’hora de Greenwich. És per això que hem manllevat el títol d’un assaig de Sir Karl Popper, filòsof guardonat amb la Creu de Sant Jordi (entre d’altres mèrits): “De rellotges i núvols: busques i cerques europees.”

Tots tres actes són gratuïts i de lliure accés. Demanem, però, que confirmeu la vostra assistència al primer, si us plau, per raons d’aforament.

Us hi esperem!

Activitats de la Secció d'EPJiS durant el mes de novembre

Dijous dia 15 a dos quarts de vuit, a la Sala Segarra, clourem el cicle El nostre Dret amb una sisena conferència, la dedicada als Drets Reals (Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya). Hi comptarem amb dos grans especialistes del tema, com és ara el notari i professor Lluís Jou; i la registradora de la propietat Mercedes Tormo, que ens parlaran dels béns; de la possessió; de l’adquisició, transmissió i extinció del dret real; de la propietat; de les situacions de comunitat; i dels drets reals limitats. Aquest cicle ha estat organitzat conjuntament amb la Societat Catalana d”Advocats de Família (SCAF).

Dijous dia 29, quatre dies després d’unes eleccions al Parlament marcades pel tema del sobiranisme, en debatrem al Dijous Europeu d’aquest mes. A dos quarts de vuit, a la Sala Verdaguer, el títol del debat, en referència al lema de la manifestació de la Diada a Barcelona, és “Catalunya, nou Estat d’Europa… sense cap et ni ut?.” Ens hi presentaran les seves opinions els professors Antoni Abat (ESADE) i Jordi Sellarés (UB); i moderarà el debat entre els assistents la professora Yolanda Martínez Mata (UB).

Serà un honor poder-vos-hi saludar.

Activitats de la Secció durant el mes de setembre

Com és costum, voldríem informar-vos de les activitats que organitza la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials (EPJiS) durant aquest mes de setembre.

Primerament, demà dimarts, dia 18, el cicle “El nostre Dret,” que organitzem amb la Societat Catalana de Família, ens porta en Carles Duarte i Montserrat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Duarte_i_Montserrat), i.a. director de la Fundació Lluís Carulla, qui ens hi presentarà el Llibre Tercer del Codi civil de Catalunya (CcC), relatiu a les persones jurídiques. Com sabreu, la part dedicada a les fundacions, precisament, ha estat objecte enguany d’una gran reforma.

Presentarà i moderarà l’acte el nostre consoci Xavier Muñoz i Puiggròs, advocat i, quan es va aprovar aquest a llei, Director General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat. Tindrem, doncs, la sort de poder comptar amb dos dels màxims especialistes del país per fer-nos conèixer el Llibre Tercer del CcC.

Hem deixat córrer la idea de projectar-hi una pel·lícula, cara i sense gaire èxit en les tres primeres sessions d’aquest cicle, i hem passat les conferències a la Sala Verdaguer, que s’adiu més amb l’assistència habitual als actes d’aquest cicle. L’acte de demà serà a l’hora habitual de dos quarts de vuit.

En segon lloc, reprenem el cicle dels “Dijous Europeus” després del descans estiuenc. Fa exactament quatre anys que la Secció d’EPJiS el va encetar, aleshores amb el suport d’Horitzó Europa i de la Fundació Catalunya-Europa, i val a dir que hem aconseguit portar-hi convidats de molt de nivell i oberts al format del cicle, que a més de permetre escoltar, és clar, emfasitza el debat.

El dia 27 de setembre, a dos quarts de vuit i, excepcionalment, a la Sala Sagarra (compte!) rebrem l’Excm.ª Ambaixadora de Dinamarca, Sra. Lone Dencker Wisborg, per debatre sobre les fites de la Presidència de torn del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre d’enguany… i, com sempre, sobre la utilitat de les Presidències de torn i la difícil dicotomia institucional entre la Unió i els seus vint-i-set (de moment…) Estats Membres. L’Excm.ª Sra. Dencker Wisborg farà la seva exposició introductòria en anglès; tot seguit debatrà, però, en castellà.

Esperem veure-us-hi, amb el que romangui del vostre bronzejat i amb la immarcescible curiositat intel·lectual que distingeix els socis de la casa i els assistents als actes de la nostre Secció.

Benvinguts, amics de la Política, del Dret i de la Societat


/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Normale Tabelle”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Calibri”,”sans-serif”; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} Us donem la benvinguda al blog de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials (EPJiS) de l’Ateneu Barcelonès. L’hem obert per crear un fòrum d’opinió per al conjunt dels socis de la Secció d’EPJiS i de la casa, perquè d’allò que se’n diu “fer política” en fem tots, cada dia.

També volíem crear una mena d’aparador d’activitats, opinions i fets que ens semblen interessants i que poden nodrir els debats que sempre ha propiciat aquesta casa. No cal dir que l’èxit d’aquest blog dependrà de l’interès que hi tingui el conjunt de la Secció, no només el nostre Grup de Treball. Per què no hi participeu, si més no comentant el que hi anirem publicant?