Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

La Sal de la Terra(bastada)

Fa temps que ens fem ressò de l’escàndol ambiental per excel·lència del país, que és la indescriptible contaminació de les mines potàssiques d’Iberpotash al Bages. Els mitjans de comunicació no parlen gaire d’aquesta trama. Davant de la ferum que desprèn, però, potser calgui no seguir aquell famós consell d’Indro Montanelli:”Turatevi il naso ma votate [C?]DC“.

Ara, el diari econòmic per excel·lència d’Holanda, Het Financieele Dagblad, ha publicat un article del seu periodista d’investigació estrella, Hans Verbraeken, sobre aquest escàndol sense fi, el darrer episodi del qual – de moment – és la imputació per prevaricació de Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat; Assumpta Farran, Directora General de Qualitat Ambiental; i Jordí Agustí, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Qui parli neerlandès, trobarà l’original de l’article aquí. Als lectors de casa nostra els n’oferim una traducció, que publiquem amb permís del diari.

Sant Benet / Navarcles

Sant Benet / Navarcles

Akzo, arrossegada per la controvèrsia a Espanya sobre muntanyes de sal nocives

L’empresa química diu que contribueix a la solució del problema. Els ecologistes en dubten.

Hans Verbraeken, Amsterdam

Prop de les ciutats de Súria i Sallent, 80 quilòmetres al nord-oest de Barcelona, hi ha algunes muntanyes de sal d’uns centenars de metres d’alçada. Són al centre d’una pugna entre moviments mediambientals i un gran grup minaire. AkzoNobel, com a adquirent de la sal, diu que és part de la solució.

La sal és un residu de la mineria de potassa del lloc. La producció d’una tona de potassa genera entre dues i tres tones de residu salí. Explota les mines el grup espanyol de mineria potàssica Iberpotash, filial de la israeliana ICL o Israel Chemical Limited.

L’abril d’enguany es va iniciar la cooperació entre Iberpotash i el grup neerlandès químic i de pintures AkzoNobel per a transformar una part del residu salí català. En dues fàbriques, amb una capacitat de 750.000 tones anuals cadascuna, els grups transformaran plegats una part de la sal residual en sal vacuum d’alta qualitat per a processos químics (electròlisi) i en sal especial per a alimentació, pinsos i tractament d’aigua. Hi haurà dues empreses conjuntes, una per a la producció i una altra, per a l’embalatge i la venda. Hi cooperaran durant trenta anys.

Mentrestant, les muntanyes de sal a Sallent i a Súria constitueixen, segons el moviment ecologista, un gran problema. Els runams salinitzen el sòl i els rius, com ara el Llobregat, la font d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions d’habitants. El primers runams es remunten als anys cinquanta, però des del 1998, quan Iberpotash va comprar les mines, han crescut molt. El moviment ecologista també retreu a l’empresa que operi amb autoritzacions que no s’haurien d’haver concedit pas. Que les autoritzacions són controvertides resulta d’un bon nombre de sentències i de procediments judicials contra Iberpotash.

En l’endemig, la contaminació és tan greu que la Comissió Europea va incoar el juliol de l’any passat un procediment d’infracció contra Espanya. Brussel·les apunta al conjunt de la mineria de potassa d’Iberpotash a Catalunya.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

ICL va decidir el 2011 ampliar l’explotació de potassa a Súria. Això, l’hi van permetre, però només a condició que el flux addicional de residus salins no acabés als runams existents. Tot seguit Iberpotash va començar a construir una fàbrica de sal i després d’uns anys va topar –l’any passat– amb AkzoNobel.

Ara, aquesta cooperació planteja algunes preguntes. Perquè, tot i que AkzoNobel afirma que transformarà tota la sal resultant de l’ampliació de la mineria potàssica, els runams existents continuaran creixent. El de Súria, El Fusteret, 900.000 tones l’any i el de Sallent, El Cogulló, més d’un milió de tones l’any.

Segons el director del negoci de la sal d’AkzoNobel, Nils Van der Plas: “ICL està obligada a invertir en la producció de sal. Aportem els coneixements per fer-ho d’una manera responsable. El residu tindrà un valor afegit. Podem contribuir al fet que els runams, malgrat l’ampliació, no continuïn creixent. D’aquesta manera el problema esdevé controlable.”

Segons diversos moviments ecologistes locals, AkzoNobel precisament contribueix al problema. El grup es beneficia de l’enorme contaminació ambiental. Akzo obté la sal a un preu atractiu, perquè Iberpotash incorre en poques despeses per a prevenir la contaminació ambiental. I això que es tracta d’un grup que diu que té en molta consideració la sostenibilitat i que emfasitza amb aplom els seus “sustainability strategic targets”.

Van der Plas reconeix el problema mediambiental que hi ha hagut fins ara. “De bonic no n’és. Potser sigui clar que ICL encara no es troba a l’alçada. La solució, però, és més a prop. Si no ho fem, que es reduiran els runams?”

Van der Plas també reconeix que “la fàbrica de sal està subvencionada pel negoci de la potassa. Si no, mai no seria viable.” Sens dubte, pels costos de transport elevats.

Quant a la validesa de les autoritzacions i a com es van concedir, vol ser pràctic. Diu que coneix el “procediment d’autorització, no precisament clar, en el qual van influir interessos de tota mena”. AkzoNobel va encarregar un informe de due-diligence a Ernst & Young. “Les autoritzacions requerides per a ampliar la producció de sal estan en regla. Ens atenim als fets i mirem endavant.”

No obstant, les autoritzacions d’Iberpotash són objecte de llargs procediments judicials. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar, l’octubre de 2013, que Iberpotash no disposava per a Sallent d’una autorització vàlida. Aquesta sentència es troba ara al Tribunal Suprem, davant del qual van recórrer Catalunya i Iberpotash. El mateix Tribunal Suprem ja va declarar parcialment nul·la l’autorització ambiental d’Iberpotash a Sallent, el març de 2014, en un assumpte que es va iniciar en 2008. El Tribunal troba a faltar un “pla de restauració” per als residus. D’aquesta manera queda anul·lada l’autorització de Sallent, pendent que hi actuï Catalunya.

Resulta de documents de l’expedient que la contaminació deguda a Iberpotash també van descriure-la internament administracions de Catalunya. Com és ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Direcció General de Qualitat Ambiental catalana (DGQA). Malgrat aquests informes interns negatius, les autoritzacions sí van estar concedides.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

S’ha presentat una querella criminal contra els directors de l’ACA i de la DGQA, contra Iberpotash i contra dos dels seus alts directius. Un jutge d’instrucció ha considerat fonamentada la querella i el 3 de juny va imputar els afectats per prevaricació. Declararan el 29 de setembre. El desembre de 2014 un jutge penal de Manresa, la capital comarcal, fins i tot va condemnar tres directius d’Iberpotash a dos anys de presó.

© Het Financieele Dagblad, 2015

Activitats de la Secció d’EPJiS al juny/juliol 2015: parlem de Drets Humans

Han arribat les calors estiuenques i la Secció d’EPJiS intenta adaptar-s’hi amb temes… candents. Així, hem dedicat la darrera Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP#13) del curs a debatre dels fluxos migratoris. En una aula plena de gom a gom van sorgir opinions molt interessants, que esperem resumir properament en una entrada en aquest mateix bloc.

El darrer Dijous Europeu del curs, el dia 25 de juny, el dedicàrem al quart debat sobre polítiques de la Unió Europea. Concretament hi vam debatre de la política en matèria de Drets Humans, que acapara tots els titulars disponibles (al marge de l’inefable duo Alavedra / Prenafeta i de la “Greixida”) per la crisi dels immigrants clandestins. Hi vam convidat dos experts: la Presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya, Sra. Maria Cañadas; i el soci de la Secció, advocat i col·laborador de la Creu Roja, Dr. Josep Artigas. Les opinions que hi van estar expressades, molt interessants, també voldríem resumir-les properament en aquest bloc. De moment, us pengem el Full de Fets del debat:

20150625_FullFets_DE_drets_humans

Al tercer acte seguit dedicat al tema dels Drets Humans parlarem de la tortura. Tothom qui ho va viure es recordarà del Cas Zabalza i de l’indescriptible xoc del resultat final de la investigació que propicià: que un govern socialista havia emparat una estructura de terrorisme d’estat.

Doncs dilluns vinent, dia 6 de juliol, a les set de la tarda (19h) presentarem el llibre d’un detingut i torturat a aquella Casa-Caserna de la Guàrdia Civil (“Intxaurrondo. La sombra del nogal”, El Garaje Ediciones, 14€; ISBN 978-84-942311-5-5). Ho farem amb un debat entre l’autor del llibre, Sr. Ion Arretxe (@ionarretxe); un dels advocats més cèlebres del país, Sr. August Gil i Matamala; i una actriu compromesa amb les llibertats, Sra. Ariadna Gil i Giner.

Agraïm molt la vostra contribució a donar a conèixer l’acte, la qual ens va permetre omplir de gom a gom la Sala Bohigas i escoltar-hi unes intervencions molt emocionants, que trobareu gravades en la pel·lícula següent:

Us desitgem un excel·lent estiu!

Activitat de la Secció d’EPJiS al mes de maig de 2015

Benvolguts amics:

Aquest mes de maig havíem previst dues activitats. Malauradament, però, hem hagut d’anul·lar la tertúlia de rabiosa actualitat política (TRAP#12) de dimarts dia 12. Ho sentim!

Ens resta el Dijous Europeu, que aquest mes dedicarem al tercer debat del mini-cicle dedicat a les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous dia 28 de maig a les 19h, a la Sala Verdaguer, debatrem d’una cartera nova de la Comissió Europea que el seu president, Jean Claude Juncker (@JunckerEU), ha confiat al controvertit Comissari espanyol, Miguel Arias Cañete (@MAC_europa): Acció pel Clima.

Per parlar, doncs, de canvi climàtic (eufemisme encunyat als EUA per substituir “escalfament global”) i de què fa la UE per combatre’l, hi comptarem amb la Sra. Aida Vila i Rovira (@Aidavilar), activista pel clima de Greenpeace International (@Greenpeace); i el Sr. Josep Garriga i Sala, primer responsable de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

20150528_DijousEuropeu_accio_pel_clima

Els debats dels “Dijous Europeus” són oberts a tothom, raó per la qual agrairíem qualsevol difusió de la invitació adjunta. Us esperem a l’Ateneu el dia 28!

Secció d’EPJiS

La intriga del Dalligate

Fa dues setmanes i escaig el Comissari de Sanitat i Consum de la Comissió Europea, de nacionalitat maltesa, presentà la seva dimissió com a conseqüència de l’escàndol desencadenat per la publicació d’un informe de l’OLAF (l’oficina antifrau europea) per un possible assumpte de corrupció en què podria estar inmers. Respecte d’aquest assumpte, encara no esclarit, voldria destacar dos punts, sense prejutjar, quedi clar, la possible implicació del senyor Dalli en el tràfic d’influències associat a la tramitació de la proposta de Directiva sobre els productes de tabac.

Comissari forçat a dimitir pel President de la Comissió

D’una banda, en Dalli ha dit que recorrerà la decisió davant dels tribunals atès que en Barroso el va obligar a dimitir sense haver tingut accés a l’Informe de l’OLAF que l’inculpa ni a assistència lletrada. Tot i que encara no se’ns ha confirmat oficialment que hagi estat així, cal notar que el Tractat de Funcionament de la UE preveu expressament la possibilitat de que el President de la Comissió sol·liciti la dimissió d’un dels seus comissaris, restant aquest obligat doncs a presentar-la. Clàusula que precisament s’inclogué als Tractats, a demanda d’en Romano Prodi, per evitar que el caràcter col·legiat de la Comissió obligui a una dimissió col·lectiva com la que es produí amb la Comissió Santer després de l’escàndol associat, fonamentalment, a la comissària francesa Edith Cresson. Serà interessant doncs conèixer els fonaments de recurs d’en Dalli, si no cal pas que en Barroso especifiqui els motius del requeriment de dimissió (sempre que no incorri en arbitrarietat, és clar). Naturalment i en qualsevol cas, té dret a netejar la seva imatge.

D’altra banda, sense pretendre enjudiciar a en Dalli abans que els tribunals, he de dir que quan surten aquests casos me n’alegro del funcionament dels mecanismes de transparència de la UE. Mecanismes dels que podríem aprendre alguna cosa en aquest país nostre, en què fa mesos que tramitem una llei de transparència sense que, pel que sembla, els nostres representants es posin d’acord sobre el quantum de la transparència que estan disposats a admetre. El cas d’en Dalli ens demostra que allà a Brussel·les, quan la sospita recau sobre la Comissió l’actuació és i ha de ser ràpida. No ens podem permetre dirigents que, havent promès independència, honestedat i discreció, es trobin sota la més mínima ombra d’un dubte. No podem.