TRAP#9: Greixida o Greixalada? (1)

per Marcel·lí Peres

 

Els nostres tertulians han presentat Yanis Varoufakis com un motero provocador i aprofitat sense corbata. Per contra, n’hi ha qui el considera un dels més brillants economistes actuals qui, per primera vegada, ha portat al carrer el debat de si la economia neoliberal es una teoria correcta o errònia.

YanisVaroufakis

Els grecs han estat els primers en oposar-se, a Europa, a les polítiques d’austeritat dirigides a aconseguir les privatitzacions i la reducció dels salaris i de les pensions de la classe mitjana i treballadora… Yanis Varoufakis es presenta com un economista científic a la vegada que es mou per raons ètiques. Per primera vegada a Europa, el govern grec presenta la renda bàsica incondicional per a tothom com una mesura per combatre les polítiques neoliberals i per primera vegada, segons diuen alguns, el govern grec ha aconseguit canviar l’ànim i la dignitat dels seus ciutadans, fet que no es produïa fa sis mesos.

La qüestió grega suscita un seguit de preguntes: El rebuig del govern grec de les polítiques d’austeritat representa un enfrontament entre països o entre grups (classes) socials? Europa actua com un bloc sense fissures enfront Grècia? Com es troba l’estat de les negociacions? Els grecs han estat derrotats i no podran complir les promeses electorals? En Varoufakis té algun pla econòmic en el cas que facin Grècia fora de l’euro? En què consistien els “memoràndums d’enteniment” signats pels governs anteriors a Syriza? Són els partits d’ultradreta a Europa els únics que plantegen alternatives econòmiques a les polítiques d’austeritat? Són els ministres de finances d’Alemanya, Espanya, Irlanda i Portugal lobbistes dels grans bancs? Els bancs tenen interessos objectius en defensar l’evasió fiscal? És cert que el govern Espanyol ha prestat vint-i-sis mil milions d’euros a Grècia? Les polítiques d’austeritat representen en realitat un transvasament de rendes de les classes mitjanes i treballadores europees cap als bancs per re capitalitzar-los? Les polítiques d’austeritat impedeixen remuntar la crisi i enfonsen les classes mitjanes tot augmentant les desigualtats? Quin paper exerceix el capital financer en el capitalisme actual?
Aquestes i d’altres preguntes són necessàries per entendre la conjuntura actual.

En tornarem a debatre a la següent tertúlia de rabiosa actualitat política (TRAP#10) aquest vespre, dia 10 de març de 2015, a l’aula 511 de l’Ateneu Barcelonès (19h30).

 

Activitats de la Secció d’EPJiS, setembre de 2013

Per a la rentrée hem programat un sol acte, el Dijous Europeu dedicat al fet polític europeu més transcendent per a tots nosaltres: les eleccions al Parlament Federal (Bundestag) alemany.

D’ençà que a Europa esclatà la crisi, el símbol de qual és Grècia, s’hi alçaren veus contra les polítiques d’austeritat impulsades, entre d’altres, pel Govern de l’RFA. Ara, les eleccions al Bundestag poden capgirar-hi l’actual relació de forces polítiques… i definir les opcions de la Sra. Merkel. Què ens duran a nosaltres aquestes eleccions alemanyes i cap a on menaran la Cancellera? S’obrirà més, també envers els “Eurobons”? O esdevindrà l’ostatge d’un electorat cada cop més euroescèptic? En podrem debatre amb el Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, Honorable Sr. Bernhard Brasack; i amb el veterà corresponsal del principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, a Espanya, Sr. Leo Wieland.

Ara fa cinc anys, al setembre de 2008, encetarem el cicle dels Dijous Europeus amb un acte que organitzarem conjuntament amb Horitzó Europa (entitat fundada al gener de 2008 a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu) i la Fundació Catalunya Europa (FCE). Els objectius prioritaris del cicle són (i) promoure el coneixement de la Unió Europea, de la seva actualitat i del lloc que hi té Catalunya; (ii) debatre en comptes d’escoltar monòlegs ; (iii) aplegar veus discordants en comptes de fomentar el pensament únic; i (iv) no caure en el joc partidista que ens manté ostatges com a ciutadans i està ocupant el terreny propi de l’Ateneu, que hauria d’esdevenir novament un dels grans exponents i fòrums de la societat civil.

Durant els dos primers anys comptarem amb el recolzament logístic i financer de la FCE, que en no compartir tots quatre objectius va optar per crear un cicle paral•lel, al mateix Ateneu, amb el suport de la nostra Junta i al marge de la Secció d’EPJiS. Ara, la FCE ha anunciat un cicle de sis taules rodones a l’Ateneu sobre l’horitzó 2020, certament interessant, però novament enfilat amb la Junta sense ni tan sols avisar la Secció d’EPJiS. De fora vingueren