Bones Festes!

Ja arriba Nadal, però segueix una ratxa difícil a nivell dels actes organitzats per la nostra Secció: La darrera víctima és l’acte de demà dilluns, el gran debat entre les dues noves faccions liberals del país, la que ha aplegat l’incombustible Antoni Fdez. Teixidó, president de la Fundació del RCD Espanyol entre d’altres mèrits, anomenada Lliures (@movimentlliures); i la dels liberals “indepes”, anomenada Col·lectiu de Catalans Lliures (@Cat_Lliures).

senyals_liberals

Aquest molt esperat debat, que moderarà el soci de la Secció i president del Grup d’Estudis Polítics, Pau Miserachs (@PauMiserachs), ha estat “víctima” d’una conferència de premsa del tout liberal convocada el mateix dia. Així doncs, hem ajornat el debat fins a dilluns dia 9 de gener, i estem segurs que seguirà tenint-hi el mateix interès que havia suscitat ara.

Només la tertúlia de dimarts, dia 13, ens separa, doncs, de la fi de l’últim any complet d’aquesta ponència. A la tardor de 2017 hi haurà eleccions, i mirarem d’aprofitar els propers mesos per fer balanç i crear un màxim de transparència sobre què és avui la nostra Secció, informació que podria ser útil per a la reflexió sobre què hauria de ser.

Així doncs, us desitgem bones Festes i us esperem dilluns dia 9 de gener a les 19h, a la Sala d’Actes.

Ben cordialment

Maria Ricart
Stefan Rating

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

Reivindicant John M. Keynes (i 2): cap a un capitalisme just

per Joan Tort

Les mesures referents a l’Estat del Benestar s’han vist trontollar a partir dels anys vuitanta. La Unió Soviètica ja s’estava descomposant quan es va fer públic, amb la idea de complir-lo, el document que, sota el nom de Consens de Washington, enumerava uns punts d’acord entre liberals radicals i membres de la Universitat de Chicago sota les teories de l’economista Milton Friedman. Aquests punts estaven orientats a eliminar qualsevol intervenció de l’Estat en el lliure funcionament de l’economia i, per tant, eliminar totes les mesures incloses dintre del concepte de l’Estat del Benestar. És el que s’ha vingut a anomenar el Neoliberalisme, que comença a ser aplicat pel president Reagan, als Estats Units, i la primera ministra Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.

o-MARGARET-THATCHER-IRON-POSTER-570

Aquesta òptica del capitalisme pur i dur és la que s’hauria de combatre, ja que ens ha portat a la primera gran crisi econòmica i social del Segle XXI provocant una remarcable desigualtat social, amb una forta disminució de la classe mitjana, i un augment de la pobresa mundial. Crec que no fan falta polítiques antisistema, o anticapitalistes, que no porten cap sistema alternatiu vàlid i només ens farien retrocedir un segle en les condicions econòmiques i socials. No hem d’oblidar que el tan volgut per tothom Estat del Benestar és un invent del sistema capitalista vist sota una òptica socialitzant, per què no tornar a aquest terreny?

Si s’han anat introduint idees, com l’ecologia, en institucions governamentals i en la població en general, per què no es poden introduir, un altre cop, idees que transformin el capitalisme a una visió més humana? El capitalisme, sota el punt de vista de John S. Mill, un dels seus fundadors, era que promovent el propi benefici es beneficiava el major nombre de persones. Aleshores, per què no es pot tornar a introduir aquesta idea que el benefici econòmic s’ha de repercutir en tothom i no solament a uns quants?

mill

Hi ha gent com Stefano Zamagni, en la part teòrica, i Christian Felber, en una vessant més pràctica, que promouen un capitalisme social, un capitalisme del bé comú, més just. Per què no se’ls escolta i la gent va adquirint hàbits de consum i de comportament en el sentit que aquests autors exposen?

El canvi econòmic i social depèn dels dirigents que governen els països, però aquests dirigents són elegits pels ciutadans i és responsabilitat d’aquests que la política torni a estar a les seves mans, en lloc dels mercats, que hi hagi una veritable democràcia dintre del sistema econòmic de mercat i que el benefici retorni sempre a la ciutadania.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de març 2015

Aquest mes us convidem al debat dels Dijous Europeus dedicat al tema La Convenció Constitucional, una proposta radicalment democràtica, acte proposat i organitzat pel Grup Promotor de la Convenció Constitucional (@ConvencioConst) mitjançant el nostre company de Secció, Jordi Pacheco (@JordiPachecoiCa), a qui donem les gràcies.

Recordareu que el 15 de desembre de 2001, la Declaració de Laeken creà una Convenció Europea encarregada d’elaborar una Constitució per a la Unió. El tarannà autoritari del seu president, Valéry Giscard d’Estaing, va incidir en el seu fracàs, segellat pel rebuig del projecte de Constitució a França i als Països Baixos.

La frescor de Valéry Giscard d'Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

La frescor de Valéry Giscard d’Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

A casa nostra, però, una Convenció podria ser el mètode que aplegués més bé les diverses sensibilitats polítiques del país si volguéssim dotar-nos d’una Constitució.

Després del 9N s’obre un nou període en la transició nacional a Catalunya. Diversos moviments social estan liderant espais de reflexió i propostes sobre el model de país i la futura Constitució. Aquest lideratge ciutadà ha tingut ressò en l’àmbit institucional ja que tant el President de la Generalitat com els grups parlamentaris d’ERC, ICV-EUiA i la CUP han expressat la voluntat d’obrir un procés participatiu vinculat a l’elaboració de la Constitució. Quina és la visió d’algunes de les entitats implicades en els debats constitucionals? Quines passes hem de donar ara per continuar el procés amb la complicitat i la col·laboració del conjunt de la ciutadania?

En debatrem amb Gerard Birbe (@gerardbirbe), membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural; Joan Guarch (@JoanGuarch), vocal del consell d’El País Que Volem i membre del Comitè Permanent de l’ANC; i Isabel-Helena Martí (@IsabelHMarti), presidenta de Sobirania i Justícia (@sijcat).

Serà el dia 26 de març a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant els mesos de gener i febrer de 2014

Després d’uns mesos de silenci, endeguem aquest any carregat d’esperances de tota mena amb empenta i amb els tres actes següents:

El Dijous Europeu de gener serà el tradicional debat semestral amb l’Ambaixador de l’Estat Membre que tot just ha presidit el Consell de la UE, en aquest cas Lituània. L’Excmª Ambaixadora Sra. Audra Plepytė discutirà amb nosaltres del balanç de la primera Presidència del seu país, que ha hagut de preparar el terreny per a la grega. Se celebrarà dijous dia 30 de gener a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala Verdaguer. La nostra convidada hi intervindrà en castellà.

Dilluns dia 10 de febrer, també a dos quarts de vuit però a la Sala d’Actes, el doctor Claude Hauser, professor de la Universitat de Fribourg, ens parlarà d’una escissió pacífica a l’Europa del segle passat, la de la República suïssa del Jura, que va encetar-se en circumstàncies que recorden les actuals a casa nostra. Aquest acte, sota el títol de “Jura que juraràs: una secessió suïssa (1974-2014)“, és una idea de la nostra sòcia i politòloga doctora Anna Mèlich, i estarà patrocinat pel Cònsol General de Suïssa Barcelona, Sr. Pascal Décosterd.

Una setmana més tard celebrarem el Dijous Europeu de febrer, avençat a un dilluns per qüestions d’agenda, que serà un debat sobre el Col·lectiu Praga. Es tracta d’un grup de personalitat del món acadèmic que contribueix amb arguments jurídics al debat sobre l’exercici del Dret a Decidir. En discutirem amb dos dels seus membres, els catedràtics de la UAB doctora Mercè Barceló i doctor Joaquim Ferret. Aquest acte és una proposta del soci de la Secció i notari Eladi Crehuet. Se celebrarà a la Sala Verdaguer el dia 17 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30).

Activitats de la Secció durant el mes de setembre

Com és costum, voldríem informar-vos de les activitats que organitza la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials (EPJiS) durant aquest mes de setembre.

Primerament, demà dimarts, dia 18, el cicle “El nostre Dret,” que organitzem amb la Societat Catalana de Família, ens porta en Carles Duarte i Montserrat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Duarte_i_Montserrat), i.a. director de la Fundació Lluís Carulla, qui ens hi presentarà el Llibre Tercer del Codi civil de Catalunya (CcC), relatiu a les persones jurídiques. Com sabreu, la part dedicada a les fundacions, precisament, ha estat objecte enguany d’una gran reforma.

Presentarà i moderarà l’acte el nostre consoci Xavier Muñoz i Puiggròs, advocat i, quan es va aprovar aquest a llei, Director General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat. Tindrem, doncs, la sort de poder comptar amb dos dels màxims especialistes del país per fer-nos conèixer el Llibre Tercer del CcC.

Hem deixat córrer la idea de projectar-hi una pel·lícula, cara i sense gaire èxit en les tres primeres sessions d’aquest cicle, i hem passat les conferències a la Sala Verdaguer, que s’adiu més amb l’assistència habitual als actes d’aquest cicle. L’acte de demà serà a l’hora habitual de dos quarts de vuit.

En segon lloc, reprenem el cicle dels “Dijous Europeus” després del descans estiuenc. Fa exactament quatre anys que la Secció d’EPJiS el va encetar, aleshores amb el suport d’Horitzó Europa i de la Fundació Catalunya-Europa, i val a dir que hem aconseguit portar-hi convidats de molt de nivell i oberts al format del cicle, que a més de permetre escoltar, és clar, emfasitza el debat.

El dia 27 de setembre, a dos quarts de vuit i, excepcionalment, a la Sala Sagarra (compte!) rebrem l’Excm.ª Ambaixadora de Dinamarca, Sra. Lone Dencker Wisborg, per debatre sobre les fites de la Presidència de torn del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre d’enguany… i, com sempre, sobre la utilitat de les Presidències de torn i la difícil dicotomia institucional entre la Unió i els seus vint-i-set (de moment…) Estats Membres. L’Excm.ª Sra. Dencker Wisborg farà la seva exposició introductòria en anglès; tot seguit debatrà, però, en castellà.

Esperem veure-us-hi, amb el que romangui del vostre bronzejat i amb la immarcescible curiositat intel·lectual que distingeix els socis de la casa i els assistents als actes de la nostre Secció.

Le petit calomniateur et le grand Sarkozampanò

Ahir va celebrar-se l’únic debat electoral que haurà enfrontat el President francès, Nicolas Sarkozy, i el seu oposant a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, François Hollande, diumenge vinent. El van seguir més de vint milions d’espectadors i oïdors.

 

Hollande i Sarkozy cara a cara

Contràriament al costum de les nostres emissores públiques, que inverteixen els nostres diners en fomentar el bipartidisme, el debat a França no es va fer fins que realment no hi restaven dos candidats. A més, es va fer amb una estructura clara, pactada, que permetia a cadascun dels candidats parlar del seu programa respectiu.

En calent, molts periodistes arribaren a la conclusió que es va produir un empat, que beneficia Hollande perquè porta molt d’avantatge a les enquestes. La bat/ralla, però, va estar ferotge, amb moments de gran tensió com és ara el que produí una nova frase elegant d’en Sarkozy, la col·lecció de llampecs retòrics del qual ja era prou ampla: Vous êtes vraiment un petit calomniateur en disant ça… Malgrat això, tots dos van controlar-se prou bé: En Sarkozy, les seves sortides de to; l’Hollande, el seu humor, sovint càustic.

La veritable novetat d’aquesta campanya és que un President de la República llenci per la borda tot un seguit de principis republicans per anar de cacera del vot extremista del Front National (FN), arribant a copiar discursos marca Le Pen (pare i filla) i a redescobrir el nacionalcatolicisme del bracet de la seva Gelsomina. En canvi, el FN va recolzar la seva campanya d’irrisió… en els videos de campanya d’en Sarkozy fa cinc anys!

Els convidats al debat del Dijous Europeu del proppassat dia 26 d’abril, senyors Lluís Bassets i Rafael Jorba, van coincidir en considerar el vot FN, en bona part, com a vot de protesta/antisistema i vot de castic a l’actual omniprésident. També van parlar del drama d’aquest: haver estat testimoni impotent de la més gran pèrdua de protagonisme de França en tota la seva història, a nivell de la Unió Europea i mundial.

Amb aquest rerafons, sembla encara més complicat de voler vendre l’explosió del dèficit públic i de l’atur com a èxit amb un Patek Philippe al canell. Malgrat això, Le Figaro, diari ultrsarkozysta de Serge Dassault, diu que l’avantatge d’Hollande ha baixat a 52,3% contra 47,5%.

A suivre…