Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de febrer

Durant el mes més curt de l’any, la Secció organitza els tres actes següents:

Amb l’ACCIEP, dimecres 6 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala d’Actes, una debat amb tres coneguts representants de la societat civil: Ada Colau (PAH), Carme Forcadell (ANC) i Arcadi Oliveres (Justícia i Pau). El títol que hi hem triat és “La influència dels moviments socials en l’agenda política“. Quan tot just fa deu anys de la mort d’Ivan Illich, hem volgut oferir la possibilitat d’enraonar amb tres representants particularment importants d’allò que avui anomenem societat civil, cridada a jugar un paper fonamental en el nostre debat nacional un cop aprovada la Declaració de Sobirania.

Amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dilluns 25 de febrer, excepcionalment a les sis de la tarda (18h) i també a la Sala d’Actes, inaugurarem el nou cicle de quatre actes “Ciència i Tradició: De la Saviesa a la Ciència Experimental.” Ho farem amb un cine-fòrum sota el títol de Com hem deshumanitzat la recerca? Hi projectarem la pel·lícula Man To Man (122 minuts; VOSC), seguida d’un debat amb els tres ponents amb què comptarà aquest cicle: els senyors Josep Mª Gràcia, doctor en arquitectura; Manel Plana, tècnic de museus; i Arcadio Rojo, doctor en antropologia i iniciat en xivaïsme kaixmirià. Hi analitzaran per què l’omnipresent mot “crisi” es refereix únicament a l’econòmica, la de la producció i el consum constant d’artefactes i com la nostra comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest curt paradigma.

Dijous dia 28 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Verdaguer, el tradicional Dijous Europeu oferirà l’oportunitat de debatre quina ha estat i és la nostra idea d’”ésser europeu” i la nostra ànsia de pertànyer a Europa. Ho farem amb els professors Nuria Chinchilla (IESE), especialista en recursos humans; i Gonçal Mayos (UB/UOC), filòsof, amb l’excusa d’una campanya de l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) per fer-nos tornar a l’hora de Greenwich. És per això que hem manllevat el títol d’un assaig de Sir Karl Popper, filòsof guardonat amb la Creu de Sant Jordi (entre d’altres mèrits): “De rellotges i núvols: busques i cerques europees.”

Tots tres actes són gratuïts i de lliure accés. Demanem, però, que confirmeu la vostra assistència al primer, si us plau, per raons d’aforament.

Us hi esperem!

Activitats de la Secció d'EPJiS durant el mes de novembre

Dijous dia 15 a dos quarts de vuit, a la Sala Segarra, clourem el cicle El nostre Dret amb una sisena conferència, la dedicada als Drets Reals (Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya). Hi comptarem amb dos grans especialistes del tema, com és ara el notari i professor Lluís Jou; i la registradora de la propietat Mercedes Tormo, que ens parlaran dels béns; de la possessió; de l’adquisició, transmissió i extinció del dret real; de la propietat; de les situacions de comunitat; i dels drets reals limitats. Aquest cicle ha estat organitzat conjuntament amb la Societat Catalana d”Advocats de Família (SCAF).

Dijous dia 29, quatre dies després d’unes eleccions al Parlament marcades pel tema del sobiranisme, en debatrem al Dijous Europeu d’aquest mes. A dos quarts de vuit, a la Sala Verdaguer, el títol del debat, en referència al lema de la manifestació de la Diada a Barcelona, és “Catalunya, nou Estat d’Europa… sense cap et ni ut?.” Ens hi presentaran les seves opinions els professors Antoni Abat (ESADE) i Jordi Sellarés (UB); i moderarà el debat entre els assistents la professora Yolanda Martínez Mata (UB).

Serà un honor poder-vos-hi saludar.

Activitats durant el mes d'octubre

Aquest és un resum de les tres activitats de la nostra Secció `programades aquest mes d’octubre.

Dimecres vinent, dia 10, a dos quarts de vuit del vespre, rebrem a la Sala d’Actes dues eminències del Dret, de la política i del Dret Polític: l’advocat basc Íñigo Iruin i el catedràtic sevillà Javier Pérez Royo. El títol de llur conferència és “Pluralisme polític: visió jurídica i ètica. El cas Otegi.” També hi sentirem parlar, però, de sentències que és interessant de comparar amb la que condemnà n’Otegi, com és ara la que prohibí les llistes de la coalició Bildu el 2011 i la que legalitzà Sortu enguany. Moderarà l’acte la nostra companya de Secció i conegut advocat de Drets Humans, Gemma Calvet i Barot.

Dijous dia 18 d’octubre, també a a dos quarts de vuit del vespre, us espera a la Sala Verdaguer la cinquena conferència del cicle “El nostre Dret,” dedicat al Codi civil de Catalunya. El Dr. Albert Lamarca i Marquès, professor de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ens hi parlarà del Dret català de Successions, matèria que, més tard o més d’hora, serà rellevant per a cadascun de nosaltres. Moderarà l’acte el nostre company de Secció i president de la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF, co-organitzadora del cicle), Francesc Vega i Sala.

Finalment, el dia 25 d’octubre torna a ser “Dijous Europeu” i ens donarà l’oportunitat de debatre de la famosa Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) de la Unió Europea arran de la crisi de Mali-Nord (“Azawad”). Com sabreu, el President francès fa temps que hi està preparant activitats bèl·liques i no s’ha recordat de la PESC ni tan sols de paraula. Per centrar el debat, el Dr. Ferran Iniesta i Vernet, professor d’Història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona (UB), farà una exposició introductòria a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Verdaguer.

Res publica amissa?

En el seu excel·lent article “La venganza de Don Juan,” el periodista Pep Mart, membre del Grup de Treball de la nostra Secció, ironitza sobre els “cadàvers” letals que ha anat amuntegant durant la seva vida Joan Carles I.

Sembla que al parer d’una ampla majoria de mitjans, però, qüestionar la monarquia per una patinada, real i figurada, sigui oportunista i extemporani. De debò?

Fa anys que el Dia de la República passa sense pena ni glòria. L’únic partit republicà amb representació parlamentària omet aquest adjectiu en el seu logotip. Gent assenyada ens recorda, com fa en Pep Martí, que “cap dels hipotètics “contendents” que han tingut algun predicament amb possibilitats reals pot ser considerat millor des d’una ideologia democràtica i republicana (el duc de Cadis?, un Aznar president executiu?).

Em demano si no es dóna, en aquest país, una paradoxa inversa a la que analitza en Christian Meier en el seu famós llibre, del qual manllevem el títol: una paradoxa entre l’estructura i el tarannà de la societat, d’una banda; i les nostres estructures polítiques, d’altra banda. Aquestes són democràtiques, aquells, però, molt menys. Així, acceptem amb tota normalitat polítics prepotents, partits gregaris i un càrrec de Cap d’Estat hereditari

Potser són precisament les patinades, però, l’element que millor mostra l’avantatge clau de poder elegir el Cap d’Estat: poder-ne triar un altre passat un temps. Els francesos en tenen la oportunitat a partir de demà. En parlarem al Dijous Europeu de la setmana que ve, dia 26 d’abril, a dos quarts de vuit de la tarda, Sala Verdaguer. Entrada lliure i dret de paraula.