Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

Reivindicant John M. Keynes (i 2): cap a un capitalisme just

per Joan Tort

Les mesures referents a l’Estat del Benestar s’han vist trontollar a partir dels anys vuitanta. La Unió Soviètica ja s’estava descomposant quan es va fer públic, amb la idea de complir-lo, el document que, sota el nom de Consens de Washington, enumerava uns punts d’acord entre liberals radicals i membres de la Universitat de Chicago sota les teories de l’economista Milton Friedman. Aquests punts estaven orientats a eliminar qualsevol intervenció de l’Estat en el lliure funcionament de l’economia i, per tant, eliminar totes les mesures incloses dintre del concepte de l’Estat del Benestar. És el que s’ha vingut a anomenar el Neoliberalisme, que comença a ser aplicat pel president Reagan, als Estats Units, i la primera ministra Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.

o-MARGARET-THATCHER-IRON-POSTER-570

Aquesta òptica del capitalisme pur i dur és la que s’hauria de combatre, ja que ens ha portat a la primera gran crisi econòmica i social del Segle XXI provocant una remarcable desigualtat social, amb una forta disminució de la classe mitjana, i un augment de la pobresa mundial. Crec que no fan falta polítiques antisistema, o anticapitalistes, que no porten cap sistema alternatiu vàlid i només ens farien retrocedir un segle en les condicions econòmiques i socials. No hem d’oblidar que el tan volgut per tothom Estat del Benestar és un invent del sistema capitalista vist sota una òptica socialitzant, per què no tornar a aquest terreny?

Si s’han anat introduint idees, com l’ecologia, en institucions governamentals i en la població en general, per què no es poden introduir, un altre cop, idees que transformin el capitalisme a una visió més humana? El capitalisme, sota el punt de vista de John S. Mill, un dels seus fundadors, era que promovent el propi benefici es beneficiava el major nombre de persones. Aleshores, per què no es pot tornar a introduir aquesta idea que el benefici econòmic s’ha de repercutir en tothom i no solament a uns quants?

mill

Hi ha gent com Stefano Zamagni, en la part teòrica, i Christian Felber, en una vessant més pràctica, que promouen un capitalisme social, un capitalisme del bé comú, més just. Per què no se’ls escolta i la gent va adquirint hàbits de consum i de comportament en el sentit que aquests autors exposen?

El canvi econòmic i social depèn dels dirigents que governen els països, però aquests dirigents són elegits pels ciutadans i és responsabilitat d’aquests que la política torni a estar a les seves mans, en lloc dels mercats, que hi hagi una veritable democràcia dintre del sistema econòmic de mercat i que el benefici retorni sempre a la ciutadania.

Dijous Europeu de gener 2016: La Presidència Luxemburguesa del Consell de la UE

Vam començar l’any amb un sol acte durant el mes de gener: el tradicional Dijous Europeu que semestralment dediquem a debatre l’anterior Presidència del Consell de la Unió Europea, en aquest cas el Gran Ducat de Luxemburg.

Un cop més, hi tinguerem l’honor de poder fer-ho amb l’Ambaixador a Espanya de l’Estat Membre que havia exercit aquesta Presidència, Excm. Sr. Jean Graff.

20160128_FullFets_lux

Va estar el 28 de gener, i el Sr. Graff hi va intervenir amb valentia i una claredat que ja ens estimaríem veure en d’altres representants diplomàtics d’aquesta Europa nostra, com poden veure en l’enregistrament de l’acte:

Un cop més, agrairíem qualsevol contribució a difondre la intervenció si us plau. I no cal dir que us esperem als següents Dijous Europeus!

Activitat de la Secció d’EPJiS, març/abril 2014

Amb motiu de les eleccions europees (#EP2014) hem preparat dos debats del cicle dels Dijous Europeus. El primer debat serà el dia 27 de març, excepcionalment a dos quarts de SET (18h30!), a la Sala Verdaguer. Hi debatrem sobre què [nassos] és la Unió Europea i per què cal anar a votar el 25-M. Ho farem amb el Director de la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas (@TarradellasEU).

20140327_FullFets_PE2014

El segon debat aplegarà els caps de llista de CiU, Ramon Tremosa (@ramontremosa); d’ERC, Josep-Maria Terricabras (@jmterricabras); d’ICV, Ernest Urtasun (@ernesturtasun); i del PSC, Javi López (@fjavilopez). A més, C’s ha confirmat la participació del nº 2 de la seva llista, Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial); el PP, la del seu diputat al Parlament de Catalunya Fernando Sánchez Costa (@fsancos); i el portaveu de la CUP al Parlament, David Fernández (@HiginiaRoig), vindrà a enraonar amb nosaltres sobre per què no concorre a unes eleccions per a “Brussel·les, S.A.” Serà dijous dia 24 d’abril, a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala d’Actes.

Finalment, hem completat el tràmit d’autorització (!), complex, d’una nova tertúlia “de rabiosa actualitat política” (TRAP), proposada a la darrera reunió de la nostra Secció pel company Joan Antoni Romaguera. Ens reunirem per primer cop (TRAP#1) dimarts, dia 15 d’abril, a dos quarts de vuit (19h30) al jardí. És una tertúlia oberta, és a dir que podeu portar-hi amics i coneguts.

Activitats de la Secció d’EPJiS, setembre de 2013

Per a la rentrée hem programat un sol acte, el Dijous Europeu dedicat al fet polític europeu més transcendent per a tots nosaltres: les eleccions al Parlament Federal (Bundestag) alemany.

D’ençà que a Europa esclatà la crisi, el símbol de qual és Grècia, s’hi alçaren veus contra les polítiques d’austeritat impulsades, entre d’altres, pel Govern de l’RFA. Ara, les eleccions al Bundestag poden capgirar-hi l’actual relació de forces polítiques… i definir les opcions de la Sra. Merkel. Què ens duran a nosaltres aquestes eleccions alemanyes i cap a on menaran la Cancellera? S’obrirà més, també envers els “Eurobons”? O esdevindrà l’ostatge d’un electorat cada cop més euroescèptic? En podrem debatre amb el Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, Honorable Sr. Bernhard Brasack; i amb el veterà corresponsal del principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, a Espanya, Sr. Leo Wieland.

Ara fa cinc anys, al setembre de 2008, encetarem el cicle dels Dijous Europeus amb un acte que organitzarem conjuntament amb Horitzó Europa (entitat fundada al gener de 2008 a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu) i la Fundació Catalunya Europa (FCE). Els objectius prioritaris del cicle són (i) promoure el coneixement de la Unió Europea, de la seva actualitat i del lloc que hi té Catalunya; (ii) debatre en comptes d’escoltar monòlegs ; (iii) aplegar veus discordants en comptes de fomentar el pensament únic; i (iv) no caure en el joc partidista que ens manté ostatges com a ciutadans i està ocupant el terreny propi de l’Ateneu, que hauria d’esdevenir novament un dels grans exponents i fòrums de la societat civil.

Durant els dos primers anys comptarem amb el recolzament logístic i financer de la FCE, que en no compartir tots quatre objectius va optar per crear un cicle paral•lel, al mateix Ateneu, amb el suport de la nostra Junta i al marge de la Secció d’EPJiS. Ara, la FCE ha anunciat un cicle de sis taules rodones a l’Ateneu sobre l’horitzó 2020, certament interessant, però novament enfilat amb la Junta sense ni tan sols avisar la Secció d’EPJiS. De fora vingueren

II Manifest Fènix Ateneu

Dilluns, dia 3 de juny, a les 19h30, a la Sala Verdaguer, tres socis de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu ens presentaran el II Manifest Fènix Ateneu, fruit d’aquest espai de reflexió i discussió sobre què és i què caldria que fos l’Ateneu.

El Manifest no critica individus. Sí qüestiona, però, el funcionament institucional actual d’una institució cabdal per a la nostra cultura i, per tant, en perill constant de “colonització” pels dos grans partits del país. Cal un esforç de tothom per recol·locar l’Ateneu en el centre del debat ciutadà, de la societat civil, sense cap mena de servitut.

Podeu descarregar-vos el II MANIFEST FÈNIX ATENEU. Si us sembla que planteja qüestions importants, us convidem a fer-l’hi a mans a qualsevol persona que considereu interessada, abans i després de l’acte del dia 3 de juny.

Us hi esperem… i esperem el vostre ajut!