El projecte de Llei de Cooperatives de Catalunya (que segueix encallat als sis mesos de la Taula Rodona a l’Ateneu…)

per Anna Alemany

En primer lloc, per poder valorar negativament aquest projecte he trobat a faltar més arguments, en les exposicions que s’han fet, que posin en evidència quins són aquells aspectes del projecte proposat que suposen un xoc frontal amb els continguts en l’anterior llei. Per tant, no m’atreveixo a concloure que l’anterior model fos el millor model possible, ja que caldria analitzar, amb més profunditat, si tot i les modificacions proposades la finalitat per a la qual es creen les cooperatives es pot assolir igualment.

Alhora, desconec si en el moment d’analitzar el projecte s’han tingut en compte els factors socials i econòmics, els quals canvien amb el temps, i que penso que el legislador ha valorat i sospesat en el moment de prendre la decisió sobre la conveniència de fer canvis normatius en l’àmbit cooperatiu.

Així doncs, fetes les anteriors consideracions, sóc del parer que la majoria de vegades s’aconsegueixen més bons resultats quan les lleis s’adapten a realitat social i econòmica existent en cada moment. Tot canvi legislatiu no ha de suposar una empitjorament de la situació anterior ans al contrari ha de permetre que el sector afectat evolucioni cap a un nou model que moltes vegades dóna solució a problemes que el model anterior no va saber resoldre.

En aquest sentit, els objectius que persegueix el projecte, els quals apareixen en el seu preàmbul, són el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents, la simplificació i eliminació de càrregues, el reforçament de les vies de finançament de les cooperatives, la millora de la gestió empresarial i l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu. Motius, tots ells, que em semblen vàlids per fonamentar un canvi, sense entrar en interpretacions sobre quina ha estat la intenció del legislador al fer servir unes determinades paraules o expressions.

El fet que el legislador posi “l’accent” en la producció de béns i serveis comporta un canvi substancial en la forma i manera de produir en l’àmbit cooperatiu? Tanta importància té, des d’un punt de vista pràctic, el fet que el legislador posi l’accent en la producció de béns i serveis i que consideri que aquesta és la finalitat d’una cooperativa. Potser ha pensat, arran de l’experiència que ha adquirit amb l’anterior model, que no estaria de més recordar al implicats en el món cooperatiu que la forma i manera de produir no ha de fer oblidar la finalitat que rau rere la creació d’una cooperativa. Malauradament no compto amb prou dades per saber si accentuar altres aspectes ha pogut comportar conseqüències negatives per al sector cooperatiu però penso que els canvis no es porten a terme per caprici sinó que obeeixen a unes raons de fons.

Els altres aspectes del projecte que m’ha semblat que causen més preocupació són, per una banda, l’existència de diferents tipologies de socis i, per altra banda, la pèrdua de drets polítics i econòmics d’aquests socis. En relació amb aquestes qüestions, no aconsegueixo arribar a entendre perquè “la pèrdua”de drets polítics i econòmics pot perjudicar l’assoliment del propòsit de millorar la situació econòmica i social dels components de les cooperatives i de l’entorn comunitari. En quina mesura el concepte de cooperativa queda desvirtuat pel fet de donar entrada a un soci capitalista? No estarem posant l’accent en la tipologia de socis i en els seus drets i no en la forma o manera de col•laborar en la producció d’aquests béns i serveis, que és on es considera que s’ha de posar l’accent, d’acord amb les opinions expressades?

Així doncs, per acabar, considero que el model anterior potser era millor en un entorn social i econòmic que, ens agradi o no, ha canviat. Entenc que ni el manteniment dels models anteriors, no només del més recent, és l’objectiu del cooperativisme ni “cooperativitzar” la societat es troba entre les finalitats de les cooperatives. Potser l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu i el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents constitueixen uns objectius a assolir que, a la llarga, poden donar més fruits que els “pretesos objectius” esmentats amb anterioritat i si els assolim, tot i els obstacles en el camí, ja haurem avançat una mica.

Els debats públics, una oportunitat democràtica per a Catalunya

En ocasió del Projecte de llei de consultes populars, el Parlament va debatre sobre els instruments de participació ciutadana.  Si us interessa la visió dels grups parlamentaris i les compareixences dels experts, les podeu trobar a la pàgina Internet del Parlament (també podeu sol·licitar-hi els vídeos. Aquesta és la meva compareixença).

Tot i que el projecte només contemplava, inicialment, un sol tipus de consulta, amb dubtes sobre la seva constitucionalitat per la semblança amb els referèndums, hi ha la possibilitat que els grups parlamentaris introdueixin esmenes per tal que la Llei reguli els estàndards de qualitat de les consultes deliberatives. Cal recordar que diversos tractats internacionals i directives de la Unió Europea obliguen a desenvolupar processos de debat públic (per tots, el Conveni d’Århus). A més, aquesta mena de consultes tenen, almenys, tres avantatges sobre els referèndums:

  • La cerca del consens a través del diàleg, enlloc de polaritzar la societat (sí o no, blanc o negre…). I encara que es mantinguin diferències, els posicionaments es refinen gràcies a l’accés a informació precisa i al fet d’escoltar altres punts de vista. En tot cas, permet que els governs prenguin decisions des de la centralitat social i coneixent les raons i la lògica de tots els posicionaments.
  • Desferma la creativitat i la innovació dels participants que, a més, aporten informació a les administracions públiques amb el que s’aconsegueixen millors decisions.
  • Un gran procés participatiu té un cost entre 10 i 15 vegades més baix que un referèndum (per exemple, el referèndum de l’Estatut va costar uns 6 milions d’euros).

Els instruments de participació ciutadana (com les enquestes deliberatives) s’utilitzen cada cop més arreu del món amb la intenció d’enfortir la democràcia. Per a Catalunya, recuperar-ne l’ús seria una oportunitat per revertir la desafecció ciutadana respecte la política i com a eina per construir majories socials i polítiques per definir i negociar amb l’Estat quin ha de ser l’estatus polític i jurídic de Catalunya.