Europa, la gran absent de les eleccions nord-americanes

per Pep Martí

S’explica que en un acte electoral d’Adlai Stevenson, aspirant demòcrata a la presidència dels Estats Units el 1952 i 1956 (derrotat en totes dues ocasions pel general Eisenhower), un dels assistents va exclamar, dirigint-se al candidat: “Totes les persones intel·ligents votarem per vostè”. Stevenson va contestar amb agilitat: “Gràcies, però necessito una majoria”.

Aquestes setmanes, els que seguim amb interès i, per què no dir-ho, amb passió, el procés electoral als EUA, ens preguntem sovint si del que diguin les urnes el 6 de novembre, en sortirà, si més no, quelcom d’intel·ligent i positiu ja no per a Europa, sinó per a tots plegats.

Un món trasbalsat com el nostre requereix d’una dirigència mundial assenyada. Europa ha estat la gran absent de les eleccions nord-americanes. En els debats entre els candidats i en els intercanvis entre uns i altres, la construcció europea, la situació de l’euro, el lligam entre els aliats de les dues riberes de l’Atlàntic han estat del tot obviats. Les relacions comercials amb la Xina, la situació a l’Orient Mitjà, l’Iran, Síria, han aparegut de manera continuada. D’Europa no se n’ha parlat. Bé, sí, tant Barack Obama com Mitt Romney han fet alguna referència a la situació dramàtica de l’Estat espanyol i de Grècia. Ni un ni l’altre no volen que els Estats Units segueixin el camí europeu cap a la crisi.

Malgrat tot, de l’experiència dels darrers anys, queda clar que la visió del món no és la mateixa en demòcrates que en republicans. Les administracions demòcrates solen ser més sensibles al que implica una realitat multipolar i, per tant, més respectuoses amb la complexitat. A Europa, en aquest sentit, li interessa més la victòria d’Obama. Una victòria en la qual no hi tindrà cap mèrit a mostrar. En aquesta batalla, Europa no és gran electora, com sí que ho és Israel, o la Xina. Perquè els candidats més “europeus”, per liberals i sofisticats, tenen, com Stevenson, moltes més dificultats per reeixir.

Le petit calomniateur et le grand Sarkozampanò

Ahir va celebrar-se l’únic debat electoral que haurà enfrontat el President francès, Nicolas Sarkozy, i el seu oposant a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, François Hollande, diumenge vinent. El van seguir més de vint milions d’espectadors i oïdors.

 

Hollande i Sarkozy cara a cara

Contràriament al costum de les nostres emissores públiques, que inverteixen els nostres diners en fomentar el bipartidisme, el debat a França no es va fer fins que realment no hi restaven dos candidats. A més, es va fer amb una estructura clara, pactada, que permetia a cadascun dels candidats parlar del seu programa respectiu.

En calent, molts periodistes arribaren a la conclusió que es va produir un empat, que beneficia Hollande perquè porta molt d’avantatge a les enquestes. La bat/ralla, però, va estar ferotge, amb moments de gran tensió com és ara el que produí una nova frase elegant d’en Sarkozy, la col·lecció de llampecs retòrics del qual ja era prou ampla: Vous êtes vraiment un petit calomniateur en disant ça… Malgrat això, tots dos van controlar-se prou bé: En Sarkozy, les seves sortides de to; l’Hollande, el seu humor, sovint càustic.

La veritable novetat d’aquesta campanya és que un President de la República llenci per la borda tot un seguit de principis republicans per anar de cacera del vot extremista del Front National (FN), arribant a copiar discursos marca Le Pen (pare i filla) i a redescobrir el nacionalcatolicisme del bracet de la seva Gelsomina. En canvi, el FN va recolzar la seva campanya d’irrisió… en els videos de campanya d’en Sarkozy fa cinc anys!

Els convidats al debat del Dijous Europeu del proppassat dia 26 d’abril, senyors Lluís Bassets i Rafael Jorba, van coincidir en considerar el vot FN, en bona part, com a vot de protesta/antisistema i vot de castic a l’actual omniprésident. També van parlar del drama d’aquest: haver estat testimoni impotent de la més gran pèrdua de protagonisme de França en tota la seva història, a nivell de la Unió Europea i mundial.

Amb aquest rerafons, sembla encara més complicat de voler vendre l’explosió del dèficit públic i de l’atur com a èxit amb un Patek Philippe al canell. Malgrat això, Le Figaro, diari ultrsarkozysta de Serge Dassault, diu que l’avantatge d’Hollande ha baixat a 52,3% contra 47,5%.

A suivre…

Dix petits Indiens…

El Consell Consititucional francès ha validat avui els apadrinaments presentats pels deu candidats que competiran a la primera volta de les eleccions franceses, el 22 d’abril d’enguany:

Nathalie Arthaud (LO), François Bayrou (MoDem), Jacques Cheminade (SP), Nicolas Dupont-Aignan (DLR), François Hollande (PS), Eva Joly (EELV), Marine Le Pen (FN), Jean-Luc Mélenchon (FG), Philippe Poutou (NPA), i Nicolas Sarkozy (UMP).

Recordem que el dia 26 d’abril a dos quarts de vuit (Sala Verdaguer) debatrem amb dos antics corresponsals a París, en Lluís Basset (Director Adjunt d’El País) i en Rafael Jorba (Conseller del Consell Audiovisual de Catalunya, CAC) dels dos candidats que hi romandran… i dels vuit perdedors.

Stefan Rating