Le petit calomniateur et le grand Sarkozampanò

Ahir va celebrar-se l’únic debat electoral que haurà enfrontat el President francès, Nicolas Sarkozy, i el seu oposant a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, François Hollande, diumenge vinent. El van seguir més de vint milions d’espectadors i oïdors.

 

Hollande i Sarkozy cara a cara

Contràriament al costum de les nostres emissores públiques, que inverteixen els nostres diners en fomentar el bipartidisme, el debat a França no es va fer fins que realment no hi restaven dos candidats. A més, es va fer amb una estructura clara, pactada, que permetia a cadascun dels candidats parlar del seu programa respectiu.

En calent, molts periodistes arribaren a la conclusió que es va produir un empat, que beneficia Hollande perquè porta molt d’avantatge a les enquestes. La bat/ralla, però, va estar ferotge, amb moments de gran tensió com és ara el que produí una nova frase elegant d’en Sarkozy, la col·lecció de llampecs retòrics del qual ja era prou ampla: Vous êtes vraiment un petit calomniateur en disant ça… Malgrat això, tots dos van controlar-se prou bé: En Sarkozy, les seves sortides de to; l’Hollande, el seu humor, sovint càustic.

La veritable novetat d’aquesta campanya és que un President de la República llenci per la borda tot un seguit de principis republicans per anar de cacera del vot extremista del Front National (FN), arribant a copiar discursos marca Le Pen (pare i filla) i a redescobrir el nacionalcatolicisme del bracet de la seva Gelsomina. En canvi, el FN va recolzar la seva campanya d’irrisió… en els videos de campanya d’en Sarkozy fa cinc anys!

Els convidats al debat del Dijous Europeu del proppassat dia 26 d’abril, senyors Lluís Bassets i Rafael Jorba, van coincidir en considerar el vot FN, en bona part, com a vot de protesta/antisistema i vot de castic a l’actual omniprésident. També van parlar del drama d’aquest: haver estat testimoni impotent de la més gran pèrdua de protagonisme de França en tota la seva història, a nivell de la Unió Europea i mundial.

Amb aquest rerafons, sembla encara més complicat de voler vendre l’explosió del dèficit públic i de l’atur com a èxit amb un Patek Philippe al canell. Malgrat això, Le Figaro, diari ultrsarkozysta de Serge Dassault, diu que l’avantatge d’Hollande ha baixat a 52,3% contra 47,5%.

A suivre…

Addendum: Hipòtesi per al 7 de maig 2012

En una entrevista per a Les Échos el proppassat 28 de febrer, arran de la publicació d’un seu llibre de títol vianòfil, el baró Ernest-Antoine Seillière, president del Consell de Supervisió de Wendel, va desitjar que, si arribés a perdre les imminents eleccions presidencials, en Nicolas Sarkozy esdevingués “President d’Europa.”

Malgrat que en Herman Van Rompuy no sigui pas president “d’Europa” sinó del Consell Europeu, que és el nom que reben les reunions dels Caps d’Estat i de Govern dels 27 amb el President de la Comissió Europea, a Brussel·les, la proposta del baró és una excel·lent notícia.

En més d’un Dijous Europeu havíem sentit l’opinió que el Tracta de Lisboa, tot crean la Presidència del Consell i la figura de l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat havia fet donar una gran passa endavant a Europa. Que no hi comptava el perfil dels titolars actuals, sinó l’oportunitat futura de veure-hi pesos pesants. Doncs no sembla una opinió gens esbojarrada…

 Stefan Rating

P.D.: El mateix baró va donar d’altres respostes interessants en una segona entrevista, aquesta televisiva.

Dix petits Indiens…

El Consell Consititucional francès ha validat avui els apadrinaments presentats pels deu candidats que competiran a la primera volta de les eleccions franceses, el 22 d’abril d’enguany:

Nathalie Arthaud (LO), François Bayrou (MoDem), Jacques Cheminade (SP), Nicolas Dupont-Aignan (DLR), François Hollande (PS), Eva Joly (EELV), Marine Le Pen (FN), Jean-Luc Mélenchon (FG), Philippe Poutou (NPA), i Nicolas Sarkozy (UMP).

Recordem que el dia 26 d’abril a dos quarts de vuit (Sala Verdaguer) debatrem amb dos antics corresponsals a París, en Lluís Basset (Director Adjunt d’El País) i en Rafael Jorba (Conseller del Consell Audiovisual de Catalunya, CAC) dels dos candidats que hi romandran… i dels vuit perdedors.

Stefan Rating