Ulemes i problemes de la immigració

Josep Mª Artigas

 

El problema més greu de la Unió Europea és la seva actitud en front de la immigració, que suposa una situació difícil i compromesa. Ara fa un any, els Ministres de l’Interior havien arribat a una situació de “campi qui pugui”. Això volia dir que no hi havia cap política d’immigració de la Unió Europea.

Al març de 2016, els 28 Estats membres van signar un acord amb Turquia, l’objectiu del qual era evitar l’arribada incontrolada d’immigrants. Aquest acord va posar fi, en aparença, a l’espectacle vergonyós que aleshores donava la Unió davant de tot el món. Malgrat la profusió normativa, però, seguim sense veritable política migratòria comuna.

Parlem d’una zona, Europa, i especialment la Unió Europea, que sempre s’ha manifestat com a àrea on els drets humans són més garantits i que disposa d’una Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea!  Aquests 27 ó 28 països no són capaços d’establir uns criteris per a tots els membres d’aquesta Unió Europea, per ordenar i acceptar els immigrants?

Tinguem present que Europa, i especialment la Unió Europea, està envellint. Hi ha una taxa de natalitat molt baixa i, per tant, tot això ens porta a una situació difícil, social i econòmicament. A diferents Estats membres (no només a un que aviat deixarà de ser-ne) s’han alçat veus que, amb el pretext de la immigració, demanen que els acords de Schengen es converteixin en paper mullat. Això suposa un autèntic fracàs per al futur de la Unió Europea. On és la lliure circulació d’empreses, serveis i persones dins la Unió?

Però una explicació, no pas una justificació del problema, pot ser la poca capacitat d’integració dels col·lectius musulmans, en general. Fa anys van arribar molts grups dels països llatinoamericans, que han sigut ben acceptats en general. Però per molts musulmans que arriben a la Unió plantegen problemes com a col.lectiu religiós, que és una equivocació. Són els individus els que han de ser reconeguts i no el grup com a col.lectiu religiós.

bandera_saudita

Per tot això voldria subratllar la importància que té l’Aràbia Saudita en aquesta qüestió. Els musulmans arriben i treballen normalment; ara bé, quan arriba un ulema canvia la situació, com he notat en algun poble de la Costa Brava. Aquest ulemes, que actuen com a líders religiosos locals, procedeixen de l’Aràbia Saudita, que disposa d’instal·lacions o seminaris on els formen i després envien a les comunitats de cada país. Inicialment, els paga l’Aràbia Saudita, i ja podem comprendre quina formació hi reben: ortodoxa, reaccionària, aplicar la llei musulmana (xaria), tractament discriminatori de la dona, etc.etc.

El que no s’hauria d’acceptar és que aquests líders religiosos es converteixin en líders de tota la comunitat musulmana. És un error acceptar-los com a líders representants d’aquesta comunitat. També es veritat que costarà canviar aquesta situació, però s’hauria d’iniciar en algun moment aquesta tendència.

Activitats de la Secció d’EPJiS, gener de 2017

Primer de tot, us desitgem un bon Any, amb pau, prosperitat i, sobre tot, diàleg, de portes endins i de país enfora.

Comencem l’any amb una situació curiosa: l’únic acte de la Secció que surt al programa de gener, el tradicional Dijous Europeu sobre la passada presidència del Consell de la UE, no es farà el dia 26, perquè el rei Felip ha decidit que aquell mateix dia serà la recepció d’Any Nou per al cos diplomàtic. L’Excm. Senyor Ambaixador d’Eslovàquia, però, vol debatre amb nosaltres, i ho farà, doncs, a un altre Dijous Europeu: el 30 de març.

L’únic acte que organitzem aquest mes serà demà dilluns, dia 9 de gener, a les 19h a la Sala d’Actes. Hi debatran els dos principals nous col·lectius polítics disposats a ocupar l’espai liberal de l’espectre polític:

  • Lliures (@movimentlliures), que aplega els liberals autonomistes, representats per Guillem Laporta, biotecnòleg i economista, i Roger Montañola (@roger_mont), exregidor d’Unió; i
  • Catalans Lliures (@Cat_Lliures), liberals independentistes, representats per Martí Jiménez (@MartiJim7), estudiant de biomedicina, i Enric Vila (@enricvd), periodista, blogger/dietarista i escriptor. Hi moderarà Pau Miserachs (@PauMiserachs), advocat, escriptor, blogger i soci de la nostra Secció.

Agraïm l’esforç de l’artífex d’aquest acte, el company Sasha Golovín (@andersivera). Hi esperem molta gent; per tant, suggerim que us hi acosteu amb prou de temps.

Finalment, la Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP#29) es reunirà l’endemà, dimarts dia 10 de gener, a les 19h30 a l’Aula 302. Ens servirà per pair plegats aquest interessant debat.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril

Començarem aquest mes amb la primera reunió de la nostra Secció, dimarts 12 a les sis de la tarda (18h) a l’aula 503. Com sempre, es tractarà de discutir plegats de com anar fent feina al llarg d’aquest any. Immediatament després ens aplegarem per a la Tertúlia de Rabiosa Actualitat (TRAP), a dos quarts de vuit (19h30) a l’aula 511.

El primer dels dos actes d’aquest mes serà dijous 14, Dia de la República. Serà un dels actes estrella d’aquest semestre, el tercer del nostre cicle Drogues al S. XXI, sota el títol de L’avenir de la política de drogues. Per parlar-ne hi hem convidat, per ordre alfabètic, els senyors Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i Sida de la Generalitat de Catalunya; Antonio Escohotado, escriptor i professor de Filosofia i Metodologia de la Ciència (UNED); Bernard Leroy, director de l’Institut internacional de recerca contra la còpia de medicaments (IRACM) i membre de la Junta Internacional de Control d’Estupefaents (JICE); i Eusebio Megías, director tècnic de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). És un acte organitzat amb l’Observatori Civil de polítiques de drogues i l’ICEERS, sense els quals no ens hi hauríem pas fet. Per aprofitar la presència d’aquestes quatre personalitats, començarem més d’hora: a les sis de la tarda (18h) a la Sala d’actes.

El Dijous Europeu d’abril serà el vuitè del cicle Però què hi fan, a Brussel·les? Hi debatrem de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea amb un dels grans experts de la Comissió Europea (DG MARE), Sr. Miguel Ángel Peña; i amb el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, Sr. José Manuel Juárez. Serà el dia 28 d’abril a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer.

Esperem poder-vos-hi saludar!

 

Dijous Europeu de gener 2016: La Presidència Luxemburguesa del Consell de la UE

Vam començar l’any amb un sol acte durant el mes de gener: el tradicional Dijous Europeu que semestralment dediquem a debatre l’anterior Presidència del Consell de la Unió Europea, en aquest cas el Gran Ducat de Luxemburg.

Un cop més, hi tinguerem l’honor de poder fer-ho amb l’Ambaixador a Espanya de l’Estat Membre que havia exercit aquesta Presidència, Excm. Sr. Jean Graff.

20160128_FullFets_lux

Va estar el 28 de gener, i el Sr. Graff hi va intervenir amb valentia i una claredat que ja ens estimaríem veure en d’altres representants diplomàtics d’aquesta Europa nostra, com poden veure en l’enregistrament de l’acte:

Un cop més, agrairíem qualsevol contribució a difondre la intervenció si us plau. I no cal dir que us esperem als següents Dijous Europeus!

La Sal de la Terra(bastada)

Fa temps que ens fem ressò de l’escàndol ambiental per excel·lència del país, que és la indescriptible contaminació de les mines potàssiques d’Iberpotash al Bages. Els mitjans de comunicació no parlen gaire d’aquesta trama. Davant de la ferum que desprèn, però, potser calgui no seguir aquell famós consell d’Indro Montanelli:”Turatevi il naso ma votate [C?]DC“.

Ara, el diari econòmic per excel·lència d’Holanda, Het Financieele Dagblad, ha publicat un article del seu periodista d’investigació estrella, Hans Verbraeken, sobre aquest escàndol sense fi, el darrer episodi del qual – de moment – és la imputació per prevaricació de Josep Enric Llebot, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat; Assumpta Farran, Directora General de Qualitat Ambiental; i Jordí Agustí, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Qui parli neerlandès, trobarà l’original de l’article aquí. Als lectors de casa nostra els n’oferim una traducció, que publiquem amb permís del diari.

Sant Benet / Navarcles

Sant Benet / Navarcles

Akzo, arrossegada per la controvèrsia a Espanya sobre muntanyes de sal nocives

L’empresa química diu que contribueix a la solució del problema. Els ecologistes en dubten.

Hans Verbraeken, Amsterdam

Prop de les ciutats de Súria i Sallent, 80 quilòmetres al nord-oest de Barcelona, hi ha algunes muntanyes de sal d’uns centenars de metres d’alçada. Són al centre d’una pugna entre moviments mediambientals i un gran grup minaire. AkzoNobel, com a adquirent de la sal, diu que és part de la solució.

La sal és un residu de la mineria de potassa del lloc. La producció d’una tona de potassa genera entre dues i tres tones de residu salí. Explota les mines el grup espanyol de mineria potàssica Iberpotash, filial de la israeliana ICL o Israel Chemical Limited.

L’abril d’enguany es va iniciar la cooperació entre Iberpotash i el grup neerlandès químic i de pintures AkzoNobel per a transformar una part del residu salí català. En dues fàbriques, amb una capacitat de 750.000 tones anuals cadascuna, els grups transformaran plegats una part de la sal residual en sal vacuum d’alta qualitat per a processos químics (electròlisi) i en sal especial per a alimentació, pinsos i tractament d’aigua. Hi haurà dues empreses conjuntes, una per a la producció i una altra, per a l’embalatge i la venda. Hi cooperaran durant trenta anys.

Mentrestant, les muntanyes de sal a Sallent i a Súria constitueixen, segons el moviment ecologista, un gran problema. Els runams salinitzen el sòl i els rius, com ara el Llobregat, la font d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions d’habitants. El primers runams es remunten als anys cinquanta, però des del 1998, quan Iberpotash va comprar les mines, han crescut molt. El moviment ecologista també retreu a l’empresa que operi amb autoritzacions que no s’haurien d’haver concedit pas. Que les autoritzacions són controvertides resulta d’un bon nombre de sentències i de procediments judicials contra Iberpotash.

En l’endemig, la contaminació és tan greu que la Comissió Europea va incoar el juliol de l’any passat un procediment d’infracció contra Espanya. Brussel·les apunta al conjunt de la mineria de potassa d’Iberpotash a Catalunya.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

ICL va decidir el 2011 ampliar l’explotació de potassa a Súria. Això, l’hi van permetre, però només a condició que el flux addicional de residus salins no acabés als runams existents. Tot seguit Iberpotash va començar a construir una fàbrica de sal i després d’uns anys va topar –l’any passat– amb AkzoNobel.

Ara, aquesta cooperació planteja algunes preguntes. Perquè, tot i que AkzoNobel afirma que transformarà tota la sal resultant de l’ampliació de la mineria potàssica, els runams existents continuaran creixent. El de Súria, El Fusteret, 900.000 tones l’any i el de Sallent, El Cogulló, més d’un milió de tones l’any.

Segons el director del negoci de la sal d’AkzoNobel, Nils Van der Plas: “ICL està obligada a invertir en la producció de sal. Aportem els coneixements per fer-ho d’una manera responsable. El residu tindrà un valor afegit. Podem contribuir al fet que els runams, malgrat l’ampliació, no continuïn creixent. D’aquesta manera el problema esdevé controlable.”

Segons diversos moviments ecologistes locals, AkzoNobel precisament contribueix al problema. El grup es beneficia de l’enorme contaminació ambiental. Akzo obté la sal a un preu atractiu, perquè Iberpotash incorre en poques despeses per a prevenir la contaminació ambiental. I això que es tracta d’un grup que diu que té en molta consideració la sostenibilitat i que emfasitza amb aplom els seus “sustainability strategic targets”.

Van der Plas reconeix el problema mediambiental que hi ha hagut fins ara. “De bonic no n’és. Potser sigui clar que ICL encara no es troba a l’alçada. La solució, però, és més a prop. Si no ho fem, que es reduiran els runams?”

Van der Plas també reconeix que “la fàbrica de sal està subvencionada pel negoci de la potassa. Si no, mai no seria viable.” Sens dubte, pels costos de transport elevats.

Quant a la validesa de les autoritzacions i a com es van concedir, vol ser pràctic. Diu que coneix el “procediment d’autorització, no precisament clar, en el qual van influir interessos de tota mena”. AkzoNobel va encarregar un informe de due-diligence a Ernst & Young. “Les autoritzacions requerides per a ampliar la producció de sal estan en regla. Ens atenim als fets i mirem endavant.”

No obstant, les autoritzacions d’Iberpotash són objecte de llargs procediments judicials. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va constatar, l’octubre de 2013, que Iberpotash no disposava per a Sallent d’una autorització vàlida. Aquesta sentència es troba ara al Tribunal Suprem, davant del qual van recórrer Catalunya i Iberpotash. El mateix Tribunal Suprem ja va declarar parcialment nul·la l’autorització ambiental d’Iberpotash a Sallent, el març de 2014, en un assumpte que es va iniciar en 2008. El Tribunal troba a faltar un “pla de restauració” per als residus. D’aquesta manera queda anul·lada l’autorització de Sallent, pendent que hi actuï Catalunya.

Resulta de documents de l’expedient que la contaminació deguda a Iberpotash també van descriure-la internament administracions de Catalunya. Com és ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Direcció General de Qualitat Ambiental catalana (DGQA). Malgrat aquests informes interns negatius, les autoritzacions sí van estar concedides.

Runam d'El Cogulló, Sallent (Bages)

Runam d’El Cogulló, Sallent (Bages)

S’ha presentat una querella criminal contra els directors de l’ACA i de la DGQA, contra Iberpotash i contra dos dels seus alts directius. Un jutge d’instrucció ha considerat fonamentada la querella i el 3 de juny va imputar els afectats per prevaricació. Declararan el 29 de setembre. El desembre de 2014 un jutge penal de Manresa, la capital comarcal, fins i tot va condemnar tres directius d’Iberpotash a dos anys de presó.

© Het Financieele Dagblad, 2015

Activitats de la Secció d’EPJiS al juny/juliol 2015: parlem de Drets Humans

Han arribat les calors estiuenques i la Secció d’EPJiS intenta adaptar-s’hi amb temes… candents. Així, hem dedicat la darrera Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP#13) del curs a debatre dels fluxos migratoris. En una aula plena de gom a gom van sorgir opinions molt interessants, que esperem resumir properament en una entrada en aquest mateix bloc.

El darrer Dijous Europeu del curs, el dia 25 de juny, el dedicàrem al quart debat sobre polítiques de la Unió Europea. Concretament hi vam debatre de la política en matèria de Drets Humans, que acapara tots els titulars disponibles (al marge de l’inefable duo Alavedra / Prenafeta i de la “Greixida”) per la crisi dels immigrants clandestins. Hi vam convidat dos experts: la Presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya, Sra. Maria Cañadas; i el soci de la Secció, advocat i col·laborador de la Creu Roja, Dr. Josep Artigas. Les opinions que hi van estar expressades, molt interessants, també voldríem resumir-les properament en aquest bloc. De moment, us pengem el Full de Fets del debat:

20150625_FullFets_DE_drets_humans

Al tercer acte seguit dedicat al tema dels Drets Humans parlarem de la tortura. Tothom qui ho va viure es recordarà del Cas Zabalza i de l’indescriptible xoc del resultat final de la investigació que propicià: que un govern socialista havia emparat una estructura de terrorisme d’estat.

Doncs dilluns vinent, dia 6 de juliol, a les set de la tarda (19h) presentarem el llibre d’un detingut i torturat a aquella Casa-Caserna de la Guàrdia Civil (“Intxaurrondo. La sombra del nogal”, El Garaje Ediciones, 14€; ISBN 978-84-942311-5-5). Ho farem amb un debat entre l’autor del llibre, Sr. Ion Arretxe (@ionarretxe); un dels advocats més cèlebres del país, Sr. August Gil i Matamala; i una actriu compromesa amb les llibertats, Sra. Ariadna Gil i Giner.

Agraïm molt la vostra contribució a donar a conèixer l’acte, la qual ens va permetre omplir de gom a gom la Sala Bohigas i escoltar-hi unes intervencions molt emocionants, que trobareu gravades en la pel·lícula següent:

Us desitgem un excel·lent estiu!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes d’abril 2015

La primera de les activitats d’aquest mes va estar la Reunió de la nostra Secció. Hi van venir força socis i tots plegats vam discutir de diferents projectes que tant de bo anirem concretant al llarg d’aquest any.
Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que totes les vostres contribucions al nostre bloc, aquest mateix que ara esteu llegint, hi seran benvingudes. També tenim un nou compte Twitter (@PoliticaAB), que ha de servir per difondre notícies de la Secció i d’interès general.

La segona activitat prevista, la Tertúlia de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), que havia d’haver estat dedicada al Dia de la República, vam haver de suspendre-la al darrera minut per afonia total del moderador. Si us hi vau acostar debades el proppassat dia 14, us en demanem perdó.

La tercera activitat d’abril serà el Dijous Europeu, segon debat del mini-cicle dedicat a descobrir les polítiques de la Unió Europea (UE). Dijous vinent, dia 30, a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer, rebrem el Sr. Ferran Tarradellas (@TarradellasEU), Director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona (@EUinBCN); i el Sr. Carles Seijo (@CarlesSeijo), coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (@cst_cat) i de la Campanya Catalunya No al TTIP (@CATnoalTTIP) per debatre de la Política Comercial de la UE.

Malgrat l’ample abast d’aquesta política, no cal dir que el que tothom hi associa actualment és el TTIP (sigles angleses de Transatlantic Trade and Investment Partnership), un tractat que estan negociant els EUA i la UE. Malauradament, si més no la primera fase de la negociació ha estat opaca, circumstància que va convertir aquesta negociació en trending topic a Twitter (#TTIP). Ara, la Comissió Europea fa un esforç de transparència i ens honora tot enviant-nos el seu màxim representant a Barcelona. Dijous veurem fins a on ha d’arribar, aquest esforç.

Aprofitem l’avinentesa per agrair personalment al Sr. Tarradellas la seva disponibilitat a molt curt termini per substituir el convidat inicialment previst.

Com sempre, us agrairem qualsevol esforç… de transparència i difusió d’aquest nou debat mensual, al qual esperem poder donar-vos la benvinguda. Aquesta és la invitació:

20150430_DijousEuropeu_politica_comercial

Us esperem demà passat a la Sala d’Actes, amb les eines dialèctiques esmolades!