Activitats de la Secció d’EPJiS, gener de 2015

Primer de tot, voldria desitjar-vos un feliç i profitós Any, que ens ha de portar un munt d’esdeveniments dignes de debat als àmbits del Dret, de la Sociologia i, sobre tot, de la política, la que al país tan sols mereix la minúscula. Seguidament, voldria parlar-vos dels dos actes de la Secció (@sratingp) d’aquest mes de gener. El primer, coorganitzat amb la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori (CPM) de la Universitat de Barcelona (UB), serà un Dijous Europeu especial, perquè hi haurà una conferència de tall clàssic i no pas el debat habitual d’ençà 2008. L’ocasió ho mereix: l’anterior Vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, (@AlmuniaJoaquin) parlarà de la seva visió de la Unió Europea, “Quo Vadis, Europa?”. Ens el presentaran el Rector Magnífic de la UB, Dr. Dídac Ramírez (@D_Ramirezsarrio); i el Director de la CPM, Dr. Germà Bel (@gebelque).

Portar aquest acte a l’Ateneu és mèrit de l’amic i membre de la Junta Pep Martí (@PepMartiVall), a qui voldríem agrair-l’hi en nom de la Secció. Serà dijous, dia 29, EXCEPCIONALMENT a les SET de la tarda (19h!), a la Sala Bohigas. L’acte és de lliure accés.

 20150129_FullFets_almunia

El segon acte, “Unanovaconstitucio.cat“, coorganitzat amb la la gironina Fundació Llibreria Les Voltes, també és molt especial. Segurament estareu al cas del grup de divuit juristes que s’han aplegat per elaborar una proposta de Constitució catalana, el cap visible del qual és el jutge de l’Audiència Provincial Santiago Vidal. El termini que s’havien fixat és aquest mes de gener. Doncs bé, tenim l’honor d’acollir la presentació d’aquesta proposta a casa nostra. Hi donarem la benvinguda a: l’esmentat Santiago Vidal; Joan Matamala (@joan_matamala), president de la  Fundació Llibreria Les Voltes; Sebastià Sardinell de Juristes per la Indepèndencia (ANC); i Oriol Vidal-Aparicio (@ConstitucioCat), professor de Ciències Polítiques i Dret Constitucional a Glendale, a la desherbada Arizona (EUA). Moderarà l’acte Patrícia Gabancho, Vicepresidenta de l’Ateneu. Serà dissabte, dia 31, a les dotze del matí (12h), també a la Sala Bohigas. Entrades a la Llibreria Les Voltes i, només per a socis de l’Ateneu, trucant al 933 436 121. Us esperem a tots dos actes!

Activitats de la Secció d’EPJiS, juny 2014

Aquest mes, tot fugint de l’aclaparador domini de pilotes petites i pilotes grans, dediquem el Dijous Europeu a l’avenir europeu (?) del país.

El proppassat 27 de gener, uns seixanta empresaris europeus, la majoria dels quals alemanys residents a Catalunya, signaren la Declaració de Barcelona. Es tracta d’un breu text de 156 mots a les antípodes de la declaració homònima de fa setze anys, car alerta de les “nefastes conseqüències” que tindria per a la nostra economia que Catalunya esdevingui independent. Aleshores, el President Mas va demanar als empresaris catalans que es mullessin. Molt pocs van gosar fer-ho.

Dimecres (ep!) dia 25 de juny a dos quarts de vuit (19h30) debatrem a la Sala Bohigas amb els autors de la Declaració, representats a la mesa pel Sr. Albert Peters; i amb l’exconseller d’Economia i Finances i soci de l’Ateneu Sr. Antoni Castells, qui afirma la viabilitat econòmica de la independència. El títol que hem triat per al debat és La Declaració de Barcelona: els empresaris en una Catalunya independent.

Com sempre, el format serà de debat públic, és a dir, no pas limitat als dos convidats sinó obert a tots els assistents. Us hi esperem!

TRAP#1 & TRAP#2: Ha Українe

Ja s’han celebrat les dues primeres Tertúlies de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), les corresponents a abril i maig. La TRAP#1 i la TRAP#2 van estar particularment marcades pels fets de Ucraïna.

Víktor Ianukòvitx

Resumiria les moltes i molt interessants opinions que hi van estar expressades en aquests punts, que demostren si més no que les coses no són mai blanques o negres:

Víktor Ianukòvitx, corrupte o no, era el Cap d’Estat democràticament elegit. Va endegar una mena de subhasta dels favors d’Ucraïna i va triar qui més diners va posar damunt de la taula: Rússia;

• la seva defenestració va estar un cop d’estat;

• la Unió Europea ha estat particularment maldestra abraçant sense reserves la causa del “Maidan” i no ha estat aliena a la desestabilització del país;

• l’anomenat “Maidan” és una força no només mancada de legitimació democràtica, malgrat el mediàtic nom d’Euromaidan, sinó amb integrants antidemocràtics (feixistes);

• la presència d’elements feixistes/neonazis al “Maidan” ha estat un revulsiu dels moviments secessionistes pro-russos – recordem que la URSS va plànyer 20 milions de morts a la II Guerra Mundial;

• els criteris que identifiquen majories i minories “nacionals-culturals” als Estats occidentals no s’apliquen necessàriament a les repúbliques ex-soviètiques, llevat potser de les bàltiques, perquè una part important de la població mai no ha deixat de considerar-s’hi com a russos vivint a territori rus; això és particularment cert a Crimea, un “regal” de Khrusxov l’any 1954;

• la militarització de Crimea abans del referèndum no treu legitimitat al referèndum sobre l’autodeterminació, perquè la votació va estar democràtica;

• el conflicte ucraïnès no és gens idealista: hi influeixen els gasoductes i el fet que Ucraïna sigui el graner… d’Europa?; o

• no és pas criticable que les potències occidentals s’abstinguessin d’intervenir contra Rússia.

Al fil de les discussions sobre Ucraïna, a la TRAP#1 també es va debatre sobre el procés nacional català. A la TRAP#2 va desenvolupar-se una interessant discussió sobre el model de sanitat pública a Espanya comparat amb el sistema francès i, més generalment, sobre l’antinòmia estatisme-liberalisme.
La propera tertúlia (TRAP#3) serà demà dimarts, dia 10 de juny, a dos quarts de vuit (19h30) a l’Aula 511 de l’Ateneu. L’accés hi és obert a tothom, i hi debatrem, a més dels nostres diputats al Parlament Europeu i de l’horitzó 9-N (segons anunci al llibret d’activitats de l’Ateneu), de la monarquia.

Activitat de la Secció d’EPJiS, març/abril 2014

Amb motiu de les eleccions europees (#EP2014) hem preparat dos debats del cicle dels Dijous Europeus. El primer debat serà el dia 27 de març, excepcionalment a dos quarts de SET (18h30!), a la Sala Verdaguer. Hi debatrem sobre què [nassos] és la Unió Europea i per què cal anar a votar el 25-M. Ho farem amb el Director de la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas (@TarradellasEU).

20140327_FullFets_PE2014

El segon debat aplegarà els caps de llista de CiU, Ramon Tremosa (@ramontremosa); d’ERC, Josep-Maria Terricabras (@jmterricabras); d’ICV, Ernest Urtasun (@ernesturtasun); i del PSC, Javi López (@fjavilopez). A més, C’s ha confirmat la participació del nº 2 de la seva llista, Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial); el PP, la del seu diputat al Parlament de Catalunya Fernando Sánchez Costa (@fsancos); i el portaveu de la CUP al Parlament, David Fernández (@HiginiaRoig), vindrà a enraonar amb nosaltres sobre per què no concorre a unes eleccions per a “Brussel·les, S.A.” Serà dijous dia 24 d’abril, a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala d’Actes.

Finalment, hem completat el tràmit d’autorització (!), complex, d’una nova tertúlia “de rabiosa actualitat política” (TRAP), proposada a la darrera reunió de la nostra Secció pel company Joan Antoni Romaguera. Ens reunirem per primer cop (TRAP#1) dimarts, dia 15 d’abril, a dos quarts de vuit (19h30) al jardí. És una tertúlia oberta, és a dir que podeu portar-hi amics i coneguts.

…birondon, birondon, birondena

Després d’anar a saludar i escriure a patums estrangeres durant tant de temps, el Sr. Mas sembla haver-se adonat que la batalla clau és la de l’opinió pública… i que l’eco mediàtic a Europa és funció del soroll a Espanya. De més verdes en maduren…

Ara, el Sr. Mambrú, perdó: Mas s’ha decidit a anar a fer pedagogia per les Espanyes. Suposant que la batalla no sigui ja perduda i encara que ho faci amb gràcia, per exemple enduent-se una capsa de sabó com John Major als seus mítings de campanya, la pregunta és què hi espera aconseguir. Fa trenta anys que Neil Postman ens va donar exemples a bastament de l’obsolescència del discurs públic clàssic, presencial. Si el problema per fer-se a escoltar a l’Estat, però, ens diuen que és la dominància de la Brunete mediàtica, per què hauria de recollir aquesta un hipotètic discurs pedagògic del Sr. Homs i ans del Sr. Mas?

Com entre els defectes d’aquest Govern no hi comptem la niciesa, la conclusió és fàcil: l’objectiu d’aquesta moguda és, un cop més, l’espai mediàtic català, amb el doble objectiu que ens podem sentir com els bons de la pel·lícula i que no ens fixem en la tasca de govern del Sr. Mas. Senyor[e]s, ja hi ha prou de prendre’ns el pèl.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant els mesos de gener i febrer de 2014

Després d’uns mesos de silenci, endeguem aquest any carregat d’esperances de tota mena amb empenta i amb els tres actes següents:

El Dijous Europeu de gener serà el tradicional debat semestral amb l’Ambaixador de l’Estat Membre que tot just ha presidit el Consell de la UE, en aquest cas Lituània. L’Excmª Ambaixadora Sra. Audra Plepytė discutirà amb nosaltres del balanç de la primera Presidència del seu país, que ha hagut de preparar el terreny per a la grega. Se celebrarà dijous dia 30 de gener a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala Verdaguer. La nostra convidada hi intervindrà en castellà.

Dilluns dia 10 de febrer, també a dos quarts de vuit però a la Sala d’Actes, el doctor Claude Hauser, professor de la Universitat de Fribourg, ens parlarà d’una escissió pacífica a l’Europa del segle passat, la de la República suïssa del Jura, que va encetar-se en circumstàncies que recorden les actuals a casa nostra. Aquest acte, sota el títol de “Jura que juraràs: una secessió suïssa (1974-2014)“, és una idea de la nostra sòcia i politòloga doctora Anna Mèlich, i estarà patrocinat pel Cònsol General de Suïssa Barcelona, Sr. Pascal Décosterd.

Una setmana més tard celebrarem el Dijous Europeu de febrer, avençat a un dilluns per qüestions d’agenda, que serà un debat sobre el Col·lectiu Praga. Es tracta d’un grup de personalitat del món acadèmic que contribueix amb arguments jurídics al debat sobre l’exercici del Dret a Decidir. En discutirem amb dos dels seus membres, els catedràtics de la UAB doctora Mercè Barceló i doctor Joaquim Ferret. Aquest acte és una proposta del soci de la Secció i notari Eladi Crehuet. Se celebrarà a la Sala Verdaguer el dia 17 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30).

Activitats de la Secció d’EPJiS, setembre de 2013

Per a la rentrée hem programat un sol acte, el Dijous Europeu dedicat al fet polític europeu més transcendent per a tots nosaltres: les eleccions al Parlament Federal (Bundestag) alemany.

D’ençà que a Europa esclatà la crisi, el símbol de qual és Grècia, s’hi alçaren veus contra les polítiques d’austeritat impulsades, entre d’altres, pel Govern de l’RFA. Ara, les eleccions al Bundestag poden capgirar-hi l’actual relació de forces polítiques… i definir les opcions de la Sra. Merkel. Què ens duran a nosaltres aquestes eleccions alemanyes i cap a on menaran la Cancellera? S’obrirà més, també envers els “Eurobons”? O esdevindrà l’ostatge d’un electorat cada cop més euroescèptic? En podrem debatre amb el Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, Honorable Sr. Bernhard Brasack; i amb el veterà corresponsal del principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, a Espanya, Sr. Leo Wieland.

Ara fa cinc anys, al setembre de 2008, encetarem el cicle dels Dijous Europeus amb un acte que organitzarem conjuntament amb Horitzó Europa (entitat fundada al gener de 2008 a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu) i la Fundació Catalunya Europa (FCE). Els objectius prioritaris del cicle són (i) promoure el coneixement de la Unió Europea, de la seva actualitat i del lloc que hi té Catalunya; (ii) debatre en comptes d’escoltar monòlegs ; (iii) aplegar veus discordants en comptes de fomentar el pensament únic; i (iv) no caure en el joc partidista que ens manté ostatges com a ciutadans i està ocupant el terreny propi de l’Ateneu, que hauria d’esdevenir novament un dels grans exponents i fòrums de la societat civil.

Durant els dos primers anys comptarem amb el recolzament logístic i financer de la FCE, que en no compartir tots quatre objectius va optar per crear un cicle paral•lel, al mateix Ateneu, amb el suport de la nostra Junta i al marge de la Secció d’EPJiS. Ara, la FCE ha anunciat un cicle de sis taules rodones a l’Ateneu sobre l’horitzó 2020, certament interessant, però novament enfilat amb la Junta sense ni tan sols avisar la Secció d’EPJiS. De fora vingueren